Monestir de Santa Cecília de Montserrat
Sant Pere i Santa Cecília / Sancte Cecilie
(Marganell, Bages)
S’ha considerat que abadia benedictina de Santa Cecília de Montserrat tingui el seu origen en una comunitat molt antiga, fins i tot visigòtica, de la que de fet no hi ha notícies concretes. Per a complicar més les coses, sembla que alguns dels primers documents que fan referència a aquesta casa siguin falsos, elaborats més endavant amb altres finalitats.
La primera notícia certa de la casa figura en un document de l'any 942 (que Abadal també el va considerar fals), es tracta de la compra efectuada pel prevere Cesari a uns familiars seus del lloc i església de Santa Cecília. L'any 944, aquest Cesari demanava a la comtessa Riquilda de Barcelona el seu suport davant el comte Sunyer per poder impulsar una casa monàstica en aquest indret, cosa que va aconseguir, esdevenint el primer abat. La casa comtal va lliurar diverses propietats al monestir que en aquell moment es va posar sota l'advocació de Sant Pere i Santa Cecília, més endavant seria aquesta darrera la que es va imposar. Al costat del suport de Riquilda, es van anar incrementant les donacions de particulars, alhora que també augmentava la devoció dels pobladors de la rodalia que veien com s'anava edificant la nova església.
L'abat Cesari va lluitar davant el poder, tant el civil, com l'eclesiàstic per obtenir certs beneficis pel monestir i per a ell mateix. El 951 va viatjar a Reims per aconseguir de la reina Gerberga de França uns preceptes reials a favor de Santa Cecília i també es va desplaçar a Roma on va aconseguir una butlla del papa. El 957 el bisbe de Vic va consagrar la nova església, moment en què es va especificar que els monjos havien de seguir la Regla de Sant Benet. En el terreny personal Cesari va pretendre el seu nomenament com a arquebisbe de Tarragona, fins i tot sembla que va poder sortir ordenat arquebisbe en un concili a Compostel·la (956), però això no fou mai reconegut per l'Església local, només de portes endins del monestir. Fins i tot hom va demanar la intervenció papal, que no va resoldre l'afer. Cesari va morir amb el títol més aviat honorífic d'arquebisbe.
El 1025 ens trobem amb el primer gran conflicte del monestir: un enfrontament amb Santa Maria de Ripoll per a la possessió d’un grup d’esglésies de Montserrat. El plet va ser llarg i hi van intervenir els comtes, el resultat final fou que Santa Cecília, juntament amb altres esglésies passava a dependre de Ripoll, però tot fa pensar que de fet, aquesta resolució no va representar cap contratemps greu pel monestir. Entre el 1076 i el 1082 Ramon Berenguer II va donar Santa Cecília al monestir de Sant Cugat del Vallès. La comunitat s’hi va oposar amb fermesa i el resultat fou una declaració del 1103 on el comte Ramon Berenguer III reconeixia la seva independència.
El 1200 es registra un conflicte dins de la mateixa comunitat arran de l'elecció de l'abat Arnau de Calders, que una part de la comunitat rebutjava perquè anteriorment havia estat soldat, la reclamació fou portada primer al bisbe de Vic i més endavant al tribunal de Barcelona. Un cas similar va tornar a passar el 1263 quan l'abat també fou rebutjat, en aquesta ocasió el bisbe de Vic va determinar que la comunitat escollís un nou superior, però entre els monjos del monestir de Ripoll. El segle XIV va estar acompanyat per la decadència del monestir, en aquell moment sota els efectes de la forta competència de Santa Maria de Montserrat que atreia molts més devots i donacions.
Una visita episcopal del 1331 ens fa saber que la comunitat, formada per l'abat i sis monjos més, s'havia relaxat pel que fa als seus costums: tres dels monjos anaven armats amb ganivets, no es complia amb els deures monàstics i fins i tot un dels monjos passava temporades allunyat del monestir. De fet, en aquesta època, les funcions de Santa Cecília es limitaven a les parroquials per als habitants de la rodalia i també com una mena d'hostatgeria al servei dels pelegrins de Montserrat. D'altra banda, aquesta casa continuava tenint dos priorats que hi depenien: Santa Maria del Camí i Sant Pere de Paganell. El 1410, en una visita a Montserrat, el papa Benet XIII passà també per Santa Cecília i va declarar els dos monestirs dependents directes de la Santa Seu.
Quan en el 1493 Santa Maria de Montserrat va passar a dependre de San Benito de Valladolid, hom intentà que Santa Cecília seguís el mateix camí. Finalment restà depenent de Montserrat. A causa del seu estat de decadència, en el 1539, a la mort del seu abat fou unit definitivament a Montserrat i quedà sense comunitat. Els abats de Santa Maria restauraren els edificis i ho mantingueren amb funcions parroquials a més de les d'hostatgeria al servei del monestir de Santa Maria.
El 1811 patí els efectes de la guerra del Francès (com Montserrat) i fou incendiat. El lloc es va tancar i va passar a dependre del bisbat de Barcelona. Es restaurà a partir del 1866 des de Montserrat. El 1928 hi intervingué Puig i Cadafalch. Entre el 1952 i 1954 acollí la comunitat de benedictines originalment del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona i que ara es troba a Sant Benet de Montserrat. És interessant l'església de planta basilical amb tres naus i tres absis. Es va bastir en el segle X, segons uns autors o en el següent segons altres, és possiblement la que es va consagrar en 957. Les finestres geminades exteriors són producte de la restauració.
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- BENET I CLARÀ, Albert (1982). El Bages, nucli de vida monàstica de tradició visigòtica?. Dovella, núm. 4
- BENET I CLARÀ, Albert (1984). Santa Cecília de Montserrat. Catalunya romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: R. Dalmau Ed.
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Bages. Barcelona: Arxiu Gavín
- PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: I. E. Catalans
- VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de España. Vol. VII. Viage a la Iglesia de Vique año 1806. Valencia: Oliveres
L'església del monestir de Santa Cecília de Montserrat és a tocar de la carretera de Can Maçana a Montserrat