Aquest monestir de caputxines que es va fundar a iniciativa d'Àngela Serafina des de Santa Margarida la Reial de Barcelona, establiment que també havia fundat ella uns anys abans. La fundadora va començar a fer les gestions corresponents el 1608, però es va topar amb la pretensió del bisbe de Vic de portar a terme aquesta iniciativa des del monestir de Saragossa. Per altra banda, els consellers de la ciutat van obtenir el vistiplau de Roma, mentre compraven la casa natal d'Àngela Serafina, situada al carrer de Talamanca.
Àngela Serafina, la fundadora
Imatge cedida per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears
Finalment, la fundació fou autoritzada pel papa Urbà VIII el 1638 i a finals del mateix any es van traslladar cinc monges des del monestir de Barcelona per establir-se a la casa que s'havia comprat. L'any següent es va consagrar aquella església, que es va dedicar a sant Carles Borromeu, tot i que en el capítol de les adversitats va patir els efectes d'una epidèmia de pesta. Entre el 1647 i 1652 es van ampliar les dependències i en aquest sentit, el 1679 es va posar la primera pedra d'una nova església, que es va inaugurar el 1687. Poc després, el 1713, va patir els efectes de la guerra de Successió, el que seria el començament dels trasbalsos que vindrien més tard.
El 1808 es va haver d'abandonar la casa a causa de l'entrada a Manresa de les tropes napoleòniques, no hi van poder tornar fins al 1811. Exclaustrada altra vegada entre el 1868-71, també va quedar afectada per la Setmana Tràgica (1909) quan la comunitat es va veure obligada a establir-se provisionalment en una casa particular. Un cop passat aquell trist episodi, el 1911 van inaugurar la nova església. Aquesta situació es va tornar a reproduir durant la guerra Civil (1936-39), quan les monges foren expulsades amb violència i el convent enderrocat. Entre el 1944 i 1957 van aixecar el nou edifici, en la mateixa ubicació i tornant a aixecar el claustre que, en el seu origen, era al monestir de les cistercenques de Valldaura.
El monestir abans de la Setmana Tràgica
Postal antiga. Col·lecció particular
Restes de la primera església (destruïda el 1909)
L'església després de la Setmana Tràgica (1909)
Fotografia de Brangulí (Arxiu Nacional de Catalunya)
L'església després de la Setmana Tràgica (1909)
Fotografia de Brangulí (Arxiu Nacional de Catalunya)
Quan l’antic monestir de Valldaura fou enderrocat, el 1465 a causa de la guerra Civil Catalana, es va desmuntar el seu claustre i aquest fou reutilitzat més endavant pel monestir de Caputxines, malgrat un segon enderroc de l’any 1936, encara es conserva en aquest darrer lloc.
- CAPUTXINES DE MANRESA (1989). Memòria gràfica del monestir de Caputxines de Manresa. Manresa: Germanes Caputxines
- FITÓ, Juan (1945). El monasterio de religiosas capuchinas de Manresa. Manresa: Imp. Gutemberg
- GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Bages. Barcelona: Arxiu Gavín
- IRIARTE, Lázaro (1984). Àngela Serafina Prat. La fundadora que ha fet escola. Barcelona. Monestir de Santa Margarida
- LIZAGA SAÑES, Teresa; MICHAVILA PEPIÓ, Anna (1994). El claustre del desaparegut monestir de Valldaura de Manresa. La crisi de l'edat mitjana a la Catalunya Central. Manresa: Centre d'Estudis Bagencs
- SARRET I ARBÓS, Joaquim (1924). Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Impr. Sant Josep
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA (2002). Les clarisses-caputxines a Catalunya i Mallorca: de la fundació a la guerra civil (1599-1939). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya
El monestir és al centre de Manresa, al carrer de Talamanca