Monestir de Santa Maria de Valldaura
Valldaura de Manresa / Mare de Déu de la Consolació
(Manresa, Bages)
La plaça de Valldaura amb l'església de començament del segle XX
Postal antiga, col·lecció particular
L'origen d'aquest monestir cal cercar-lo al Berguedà, en el monestir de Santa Maria de Valldaura que s'havia fundat a l'actual terme d'Olvan el 1231. L'any 1338, aquell monestir es va dividir en dues comunitats d'una quinzena de monges cada una, la primera restà a Valldaura i la segona es va traslladar a Berga amb el nom de Santa María de Montbenet.
Detall de Plano topográfico de Manresa (s/d)
Biblioteca Virtual de Defensa
La comunitat que es va quedar a Valldaura passava per una època de decadència i va decidir el seu trasllat a la ciutat de Manresa. El Consell Municipal d’aquesta ciutat va donar el vistiplau a l'arribada de les monges, però no es va fer efectiva fins al 1398, amb l'aval del monestir de Poblet d'on depenia el de Valldaura. Es va cedir a la comunitat la capella del Sant Esperit, fundada per Bartomeu Amargós, a més d'unes cases i terrenys adjacents, també es va canviar l'advocació per la de Santa Maria de Valldaura. La primera abadessa d'aquest nou establiment fou Sibil·la Ça Prous (†1417).
La vida del priorat fou molt curta i entrà ràpidament en decadència, el 1451 fou nomenada abadessa Margarida Morera que el 1460 era l'única membre del monestir. Des de Poblet, d'on depenia l'establiment, hom va instar la seva dissolució, fet que es va concretar l'any següent i el 1461 Valldaura passava a estar ocupat per una comunitat masculina que formaria un priorat depenent de Poblet. La casa fou enderrocada el 1465 a causa de la guerra Civil Catalana i els monjos es van traslladar a l'església de Sant Pau, que va passar a ser coneguda amb l'advocació de Sant Pau i Valldaura.
D'on va venir la comunitat d'aquesta casa de Manresa
Exvot en forma de maqueta de l'església de Valldaura (1793)
Museu Comarcal de Manresa
Un cop abandonat pels cistercencs, el 1485 es va tornar a aixecar la capella de Santa Maria de Valldaura, on es venerava la imatge de la Mare de Déu d'aquest nom. A finals del segle XIX es van enderrocar les muralles i urbanitzar aquest sector, es va tornar a reedificar la capella inaugurada el 1900. L'any 1940 aquella església de la Mare de Déu de la Consolació, que encara era coneguda popularment com a Valldaura, fou cedida als caputxins, que el 1961 encara van inaugurar una nova església dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, que ocupa aquell lloc.
L'actual església de la Mercè, d'epoca caputxina
Tot i que no es conserva in situ cap resta de l’antic monestir de Valldaura, quan aquest fou enderrocat el 1465 a causa de la guerra Civil Catalana, es va desmuntar el seu claustre i aquest fou reutilitzat més endavant pel monestir de Caputxines, malgrat un segon enderroc de l’any 1936, encara es conserva en aquest darrer lloc.
Ara al monestir de les Caputxines de Manresa
Ara al monestir de les Caputxines de Manresa
Ara al monestir de les Caputxines de Manresa
- ANTONIO Mª DE BARCELONA (1946). Notas históricas sobre los Santuarios y la Iglesia de Nuestra Señora de Valldaura
- GALLIFA, Francisco (1898). La iglesia de Valldaura y su venerada Virgen. Vols. I i II. Manresa: Esparbé
- GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Bages. Barcelona: Arxiu Gavín
- LIZAGA, Teresa; MICHAVILA, Anna (1994). El claustre del desaparegut monestir de Valldaura de Manresa. La crisi de l'edat mitjana a la Catalunya Central. Manresa: Centre d’Estudis del Bages
- RIU, Manuel (1966). Santa Maria de Montbenet. Berga: Museu Municipal
- SARRET I ARBÓS, Joaquim (1924). Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Impr. Sant Josep.
Desaparegut, era a l'actual plaça de Valldaura