Abans seu de la canònica de Santa Eulàlia del Camp
El claustre (c1400) segurament anterior a l'arribada de les dominiques
Il·lustració de la Guía general de Barcelona (1849)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
L’església de Santa Eulàlia del Camp tenia un origen força antic, segons Pujades ja existia el 989, tot i que algunes fonts la fan més antiga, relacionant-la amb el lloc d’enterrament de la santa titular on el bisbe Quirze hauria aixecat una primera església en el segle VII. L’església estava apartada del nucli urbà de la ciutat, quan es va aixecar la muralla en aquest sector (sXIV) encara va quedar extramurs, prop del portal Nou. No es sap amb seguretat on era, s’ha situat al passeig de Lluís Companys i fins tot més lluny, cap la plaça de les Glòries.
Procedeix de la canònica de Santa Eulàlia del Camp
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
El cert és que en aquella església s’hi havia fundat una confraria, activa el 1140. El 1155 el bisbe Guillem de Torroja (1144-1171) va impulsar la creació d’una comunitat de canonges agustinians. Malgrat la manca de documentació, hi ha constància que en els anys següents el monestir va reunir un considerable nombre de possessions. El 1173 Alfons I el Cast va encarregar als canonges de Santa Eulàlia el culte de la capella del Palau Reial, ara coneguda com Santa Àgata però que llavors era dedicada a Santa Maria. També depenia d’aquesta canònica el priorat de Sant Pere de Cubelles. Durant el segle XIII va estar en funcionament un hospital annex, on hi havia donats i donades pel seu servei.
El 1292 i a causa de la insalubritat del lloc, els canonges es van veure obligats a abandonar-lo i foren acollits pels Frares del Sac en el seu convent situat a la plaça de Santa Anna, ara avinguda del Portal de l’Àngel. L'orde dels Germans de la Penitència de Jesucrist (coneguts popularment com frares del sac) havia estat suprimida el 1274 i la comunitat estava liquidant el seu convent. Finalment les comunitats de frares del sac i de canonges de Santa Eulàlia van unir-se, passant tots ells a ser canonges de Santa Eulàlia, amb residència a la plaça de Santa Anna. El 1420 aquesta comunitat es va fusionar amb la de Santa Anna, va passar a anomenar-se de Santa Anna i Santa Eulàlia i es va traslladar a aquell monestir. El lloc deixat fou ocupat el 1423 per les dominiques de Montsió.
Abans seu de la canònica de Santa Eulàlia del Camp
Gravat del claustre (1840)
Col·lecció particular
El monestir fora muralla, més enllà del portal Nou
Detall d'un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)
- ALTURO I PERUCHO, Jesús (1985). L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística). Vol. I-III. Barcelona: Fundació Noguera
- ALTURO I PERUCHO, Jesús (1992). El monestir de Santa Eulàlia del Camp. Catalunya romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ARAN I SURIOL, Joan (2002). Santa Anna de Barcelona. Monestir, col·legiata, parròquia. Barcelona: Mediterrànea
- CONEJO DA PENA, Antoni (2003). Els darrers claustres gòtics. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- DURAN I SANPERE, Agustí (1973). Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat. Barcelona: Curial
- FELIU, Lluís G. (1935). L'hospital de Santa Eulàlia del Camp. Analecta Sacra Tarraconensia, núm. 11.1. Barcelona: Biblioteca Balmes
- JASPERT, Nikolas (1993). El patrimoni dels canonges regulars a la Barcelona medieval. La ciutat i el seu territori, dos mil anys d'historia. III Congrès d'historia de Barcelona. Barcelona: Inst. Municipal d'Historia
- PAULÍ, Antonio (1952). El Real Monasterio de Nuestra Señora de Monte-Sión. Barcelona: Bartres
- PUJADES, GERÓNIMO (1831). Crónica universal del Principado de Cataluña. T. VII. Lib. XIV. Barcelona: J. Torner
- VILLANUEVA, Jaime (1851). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XVIII. Viage a Barcelona. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia
1 - El monestir primitiu ha desaparegut, era prop del Portal Nou, fora muralla
2 - El segon establiment, a la plaça de Santa Anna (Montsió)
Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII