Monestir de Santa Maria de Montsió

Maria havia quedat vídua l'any 1319 i el 1321 va ingressar al monestir de Sixena, de l'orde de l'Hospital. Més endavant va entrar en contacte amb l'orde dels predicadors i aconseguí la llicència per la fundació d'una casa de monges dominiques a Barcelona, fet que es va formalitzar el 1347 gràcies a l'autorització de la seva germana Blanca, priora de Sixena i la col·laboració de fra Nicolau Rossell un personatge influent que més endavant seria nomenat cardenal. En el document fundacional s'establia una dotació econòmica al nou monestir alhora que s'especificava que havia de tenir una comunitat de cent religioses. Quan va morir Maria, la seva germana Blanca es va encarregar de fer realitat l'establiment de les religioses dominiques a Barcelona.

El 1357 el nou monestir de les Drassanes ja estava a punt per ser ocupat i les monges s'hi van poder traslladar, però ben aviat es va veure que el lloc triat no era l'adequat, ja que es trobava molt desprotegit; el 1359 la comunitat va haver de fugir a causa d'un combat que va tenir lloc a la costa barcelonina, això i els problemes d'insalubritat que presentava va aconsellar el seu trasllat. El 1370 la comunitat va rebre de Pere del Cerimoniós uns solars propers a l'Hospital d'en Colom (ara Hospital de la Santa Creu) i la llicència de trasllat. A més van adquirir la casa d'en Porta, situada també en aquell indret, el canvi es va fer amb rapidesa i el 17 d'abril de 1371 ja s'hi van poder traslladar.

El monestir passava per un període de prosperitat que es reflecteix en les ampliacions fetes a les dependències conventuals en el segle XVI. Al segle XVIII i especialment a partir del segle XIX va patir els efectes de la situació política i social de l’època. El 1714 fou bombardejat i les monges van haver d’abandonar la clausura, un cop van poder tornar es van iniciar les pertinents obres de restauració, que foren llargues i costoses. El monestir va quedar també afectat per la guerra del Francès (1809 i 1814) i per una ocupació militar el 1823. El 1835, en plena desamortització, la comunitat es va veure obligada a abandonar-lo mentre era ocupat pel Liceo Filarmónico-Dramático Barcelonés, o Liceu de Montsió, precursor del Gran Teatre del Liceu de l’actualitat. Les monges van poder recuperar el lloc el 1845 trobant-lo en un estat lamentable. El 1869 els militars van tornar a ocupar el monestir mentre la comunitat es va veure obligada a abandonar-lo per refugiar-se al monestir dels Àngels.