Monestir de Santa Maria de Montsió

Sant Pere Màrtir / Beatae Mariae de Montesion / Mont-Sió

(Barcelona, Barcelonès)

Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
Gravat del claustre (1840)
Col·lecció particular

La història del monestir de Montsió és especialment convulsa, des de l'època fundacional fins als darrers temps, amb una llarga sèrie d'incidents i trasllats que s'han anat succeint amb el pas dels segles. La seva fundació es va fer realitat gràcies a la voluntat de la infanta Maria d'Aragó (1299-1347) filla de Jaume II el Just i Blanca d'Anjou.

Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
El monestir de la plaça de Santa Anna
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes

Maria havia quedat vídua l'any 1319 i el 1321 va ingressar al monestir de Sixena, de l'orde de l'Hospital. Més endavant va entrar en contacte amb l'orde dels predicadors i aconseguí la llicència per la fundació d'una casa de monges dominiques a Barcelona, fet que es va formalitzar el 1347 gràcies a l'autorització de la seva germana Blanca, priora de Sixena i la col·laboració de fra Nicolau Rossell un personatge influent que més endavant seria nomenat cardenal. En el document fundacional s'establia una dotació econòmica al nou monestir alhora que s'especificava que havia de tenir una comunitat de cent religioses. Quan va morir Maria, la seva germana Blanca es va encarregar de fer realitat l'establiment de les religioses dominiques a Barcelona.

Després de trobar lloc pel seu assentament, el 1351 es posà la primera pedra del nou monestir, extramurs i prop de les Drassanes. Malgrat que el document fundacional indicava que la casa s'havia de posar sota l'advocació de Santa Maria, el monestir es va dedicar a Sant Pere Màrtir. Com a fundadores, van arribar a la ciutat monges procedents del monestir de Prulla (Aude) i la primera priora fou Constança de Bellera. Mentre va estar en obres, les monges es van allotjar en una casa del portal de Jonqueres i el 1354 es van traslladar a l'antiga comanda templera de Santa Maria de Palau, que s'havia clausurat el 1317 i en aquell moment era propietat del bisbe de Vic.

Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
Gravat del claustre publicat el 1854
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
Capçalera d'un goigs de santa Apol·lònia
Venerada a Montsió
Montpellier Méditerranée Métropole

El 1357 el nou monestir de les Drassanes ja estava a punt per ser ocupat i les monges s'hi van poder traslladar, però ben aviat es va veure que el lloc triat no era l'adequat, ja que es trobava molt desprotegit; el 1359 la comunitat va haver de fugir a causa d'un combat que va tenir lloc a la costa barcelonina, això i els problemes d'insalubritat que presentava va aconsellar el seu trasllat. El 1370 la comunitat va rebre de Pere del Cerimoniós uns solars propers a l'Hospital d'en Colom (ara Hospital de la Santa Creu) i la llicència de trasllat. A més van adquirir la casa d'en Porta, situada també en aquell indret, el canvi es va fer amb rapidesa i el 17 d'abril de 1371 ja s'hi van poder traslladar.

A la plaça de Santa Anna hi havia la comunitat de canonges de Santa Eulàlia del Camp, formada per les comunitats de Santa Eulàlia i la de “frares del sac”, unides des del 1293. El recinte monàstic era arquitectònicament important i el 1390 encara van adquirir la veïna capella dedicada a Nostra Senyora de Montsió. Els monarques Maria de Castella i Alfons el Magnànim, protectors de la casa dominicana de Sant Pere Màrtir van impulsar un intercanvi d’establiments entre aquesta casa de Sant Pere Màrtir, la de Santa Eulàlia del Camp i el monestir de Santa Anna. El papa Martí V va sancionar aquesta combinació, per la qual les comunitats de Santa Anna i Santa Eulàlia es fusionaven, establint-se a Santa Anna; mentre que Sant Pere Màrtir passava a ocupar el lloc que deixava lliure Santa Eulàlia. El trasllat efectiu de la comunitat es va fer el 1423, canviant en aquell moment el títol anterior pel de Montsió.

Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
Indret on era el monestir
Plaça de Santa Anna, ara avinguda del Portal de l'Àngel
Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
Carrer on era el monestir

El monestir passava per un període de prosperitat que es reflecteix en les ampliacions fetes a les dependències conventuals en el segle XVI. Al segle XVIII i especialment a partir del segle XIX va patir els efectes de la situació política i social de l’època. El 1714 fou bombardejat i les monges van haver d’abandonar la clausura, un cop van poder tornar es van iniciar les pertinents obres de restauració, que foren llargues i costoses. El monestir va quedar també afectat per la guerra del Francès (1809 i 1814) i per una ocupació militar el 1823. El 1835, en plena desamortització, la comunitat es va veure obligada a abandonar-lo mentre era ocupat pel Liceo Filarmónico-Dramático Barcelonés, o Liceu de Montsió, precursor del Gran Teatre del Liceu de l’actualitat. Les monges van poder recuperar el lloc el 1845 trobant-lo en un estat lamentable. El 1869 els militars van tornar a ocupar el monestir mentre la comunitat es va veure obligada a abandonar-lo per refugiar-se al monestir dels Àngels.

Mentre els ocupants intentaven la demolició dels edificis, es va començar una campanya per salvar el monument, especialment el claustre. Finalment el 1875 les monges en van recuperar la propietat, però en tal estat de ruïna que finalment es va optar per vendre el solar i aixecar un monestir nou. El 1886 van començar les obres a l'actual rambla de Catalunya i el trasllat es va poder fer el 1888, data que va començar també el transport del claustre al nou emplaçament. Per contra, el monestir va sortir relativament ben parat de la Setmana Tràgica (1909) i les destrosses no foren massa importants en relació amb les que van patir altres cases religioses de la ciutat. El darrer episodi es va produir el 1936, quan van deixar altra vegada el monestir, al seu retorn van cercar un lloc més adient per establir-se. El 1947 van comprar una finca a Esplugues i el 1950 s'hi van traslladar, amb el claustre, que van transportar i remuntar per segona vegada.

Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
Indret on era el monestir
Casa Martí (Els Quatre Gats), obra de Josep Puig i Cadafalch, 1895-96
Santa Maria de Montsió
Planta del monestir de Montsió, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 48 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Santa Maria de Montsió Santa Maria de Montsió
Superposició del monestir amb el plànol actual de la zona

Trasllat a la rambla de Catalunya. La parròquia de Sant Ramon de Penyafort
Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
El monestir a la rambla de Catalunya
Fotografia de Francesc Ribera (1947)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
El monestir a la rambla de Catalunya. Claustre
Fotografia d'autor desconegut (c1930-36)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
La parròquia de Sant Ramon de Penyafort
Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
La parròquia de Sant Ramon de Penyafort
Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
La parròquia de Sant Ramon de Penyafort

El monestir de Montsió a Esplugues de Llobregat
Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
El claustre actual a Esplugues
Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
El claustre actual a Esplugues
Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
El claustre actual a Esplugues
Santa Maria de Montsió
Santa Maria de Montsió
El claustre actual a Esplugues

Bibliografia:
  • CONEJO DA PENA, Antoni (2003). Els darrers claustres gòtics. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • DIAGO, Francisco (1599). Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: Santa Caterina
  • FEBRER GRIMALT, Catalina (2008). Monestir de Montsió, la seva història i el seu art. Esplugues de Ll. Comunitat Dominica de Montsió
  • GAVÍN, Josep M. (1993-96). Inventari d'esglésies. Vol. 26 i 27. Barcelonès (Barcelona Capital). Barcelona: Arxiu Gavín
  • HERNÁNDEZ CABRERA, María Soledad (2002). La celda del convento, una habitación propia. La vivencia de la clausura en la comunidad de dominicas de Montesión. Duoda, núm. 22
  • PAULÍ, Antonio (1952). El Real Monasterio de Nuestra Señora de Monte-Sión. Barcelona: Bartres
  • PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
  • SÁNCHEZ I BOIRA, Imma (1994). Notes sobre l’escultura de l’antic convent de Montsió. Lambard. Estudis d’art medieval, vol. VI. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans

  • Enllaç ↗ : Claustra

Situació:
Vista aèria

1 - Situació aproximada del monestir de les Drassanes
2 - La casa d'en Porta
3 - El monestir de Montsió era situat a l'antiga plaça de Santa Anna (ara Avinguda de la Porta de l'Àngel, cantonada Montsió)
4 - El monestir a la Rambla de Catalunya
5 - Situació actual, a Esplugues

Vista aèria

Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII