Monestir de la Mare de Déu dels Àngels

No va ser fins al 1497 que les monges van professar en el segon orde dominic, aquest recorregut es va veure entorpit per l'oposició de la comunitat de Santa Maria de Montsió que no veia amb bons ulls un segon establiment del mateix orde a la ciutat. A mitjans del segle XVI la casa es va reformar adaptant-se als nous corrents i disposicions del concili de Trento que, entre altres coses, imposaven una rigorosa clausura. El 1557, les monges van començar la construcció d'un nou monestir en aquest indret, però el govern de la ciutat no va considerar adient aquella construcció adduint que un edifici en aquell lloc podia representar un perill per la defensa de la ciutat en cas d'atac.

En el marc de les turbulències que van afectar la societat i especialment les cases de religiosos a partir del segle XIX, la comunitat fou exclaustrada el 1814 i una altra vegada en el període 1836-46. El 1906 es va vendre l’església (que tenia funcions parroquials) i la resta del monestir i el 1918 les monges es van traslladar a Pedralbes, on el 1922 es va inaugurar un nou monestir que fou abandonat temporalment el 1936 a causa de la guerra Civil. Les monges hi van retornar, però el 1976 es van desplaçar a Sant Cugat, al nou monestir de Sant Domènec on es van aplegar posteriorment altres comunitats, com la de Santa Clara de Vic, el 2008 i el de Santa Catalina de Sena de Palma.