Façana a l'antic carrer de Riera de Sant Joan
Dibuix de Lluís Rigalt (1877)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1356 D)
El monestir de les Magdalenes és un dels que es van fundar a la ciutat de Barcelona seguint el corrent engegat a Occident a partir del segle XIII que tenia com a finalitat reconduir el fenomen de la prostitució per mitjà d’una institució religiosa. Aquesta casa es va dedicar a Maria Magdalena, mentre que la segona que es va fundar es va posar sota l’advocació de Santa Maria Egipcíaca i seria coneguda com el monestir de les Egipcíaques.
Façana de l'església, a l'antic carrer de les Magdalenes (ara Tomàs Mieres)
Dibuix de Lluís Rigalt (1877)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1355 D)
L’autorització per començar la tasca fundacional fou atorgada per Pere el Cerimoniós el 1358, en la seva fundació hi va participar econòmicament el Consell de Cent (el 1365) que també es va comprometre a fer aportacions periòdiques pel seu manteniment. El 1372 es feia efectiva la fundació després del vistiplau de l’estament eclesiàstic que va disposar que la comunitat seria seguidora de la Regla de Sant Agustí i que restaria sotmesa a l’autoritat de la diòcesi de Barcelona. El monestir es va aixecar a la Riera de Sant Joan que després de la reorganització urbanística d’aquest sector de la ciutat esdevindria l’actual Via Laietana.
Va conservar la condició de refugi de "penedides" fins als volts del 1500 quan va començar a acollir dones que volien portar una vida religiosa apartada del món secular sense cap condició ni referència a la seva procedència. La casa de les Magdalenes sembla que hauria mantingut un funcionament autònom, sense subjecció a cap ordre com a tal, només seguint la regla agustiniana, no seria fins a començament del segle XVIII que passaria a formar part efectiva de la branca femenina de l'orde mendicant de Sant Agustí. El 1690 el monestir va patir un greu incendi en el qual es va perdre el seu arxiu i amb ell bona part de la seva història.
Dibuix de Lluís Rigalt (1877) Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1358 D)
Carrer de les Magdalenes (ara Tomàs Mieres)
Dibuix d'Eduard Gràcia (s/d)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Les Magdalenes van mantenir la seva activitat en aquest lloc fins al 1835, moment en el qual les monges foren exclaustrades i el lloc utilitzat temporalment com escola, situació que es va allargar fins al 1846. El 1877 es va enderrocar a causa de la renovació urbanística d'aquest sector donant pas a la nova Via Laietana. Llavors van establir-se temporalment en una casa de Gràcia fins que el 1880 es van poder traslladar a un nou establiment a l'Eixample (Muntaner - València). Aquest edifici es va cremar a la Setmana Tràgica (1909) i no es va recuperar. Des de llavors es troben al carrer Vallmajor - Copèrnic, amb el parèntesi de la guerra Civil.
Dibuix de Lluís Rigalt (1877)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1359 D)
Dibuix de Lluís Rigalt (1877) Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1361 D)
Dibuix de Lluís Rigalt (1877) Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1360 D)
Dibuix de Lluís Rigalt (1877) Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1357 D)
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 32 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
La Prefectura de Policia, a la Via Laietana, ocupa el solar de l'antic monestir
El nom del carrer recorda el monestir
Fragment del plànol: Reforma Interior de Barcelona. Gran via del E. llamada calle de Bilbao.
Prolongación recta de la de Claris del Ensanche
Miquel Garriga i Roca, Cayetano Buigas. Barcelona, 1880
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Setmana Tràgica (1909)
Postal antiga, col·lecció particular
Setmana Tràgica (1909)
Postal antiga, col·lecció particular
Setmana Tràgica (1909)
Postal antiga, col·lecció particular
Setmana Tràgica (1909)
Postal antiga, col·lecció particular
Setmana Tràgica (1909)
Postal antiga, col·lecció particular
- BENITO JULIÀ, Roger (2018). La prostitució a la Barcelona baixmedieval (segles XIV-XV). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- BRUNIQUER I RIERA, Gilabert i altres (1914). Rúbriques de Bruniquer. Ceremonial dels Magnífichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona. Vol. 3. Barcelona: Henrich y C.
- CARRERAS CANDI, Francesch; COMAS, Ramon Nonat (1913). La Via Layetana Estudi dels Esgrafiats de Barcelona. Barcelona: Atles Geogràfich
- GARCÍA GARGALLO, Manuel (2002). L’ensenyament de l’església a la ciutat de Barcelona. Directori estadístic. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1993-97). Inventari d'esglésies. Vols. 26, 27 i 28. Barcelonès (Barcelona Capital). Barcelona: Arxiu Gavín
- MASSOT, Joseph (1699). Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre san Agustín, del Principado de Cataluña. Barcelona: Imp. Juan Jolis
- PAULÍ, Antonio (1942). El monasterio de religiosas agustinas de Santa Maria Magdalena vulgo “Arrepentidas”, fundado y protegido por el municipio barcelonés. Barcelona: I. Altés
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
- Enllaç ↗ : Claustra
El monestir actual a Sant Gervasi:
1 - L'antic monestir de les Magdalenes era molt proper al de Jonqueres, a l'actual Via Laietana
2 - El monestir de l'Eixample ha desaparegut
3 - El monestir actual és a Sant Gervasi
Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII