Monestirs de
Catalunya

Agustines

Monestir de Santa Maria Magdalena de Barcelona
Les Magdalenes
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelona

El monestir de les Magdalenes és un dels que es van fundar a la ciutat de Barcelona seguint el corrent engegat a Occident a partir del segle XIII que tenia com a finalitat reconduir el fenomen de la prostitució per mitjà d’una institució religiosa. Aquesta casa es va dedicar a Maria Magdalena, mentre que la segona que es va fundar es va posar sota l’advocació de Santa Maria Egipcíaca i seria coneguda com el monestir de les Egipcíaques. L’autorització per començar la tasca fundacional fou atorgada per Pere el Cerimoniós el 1358, en la seva fundació hi va participar econòmicament el Consell de Cent (el 1365) que també es va comprometre a fer aportacions periòdiques pel seu manteniment. El 1372 es feia efectiva la fundació després del vistiplau de l’estament eclesiàstic que va disposar que la comunitat seria seguidora de la Regla de Sant Agustí i que restaria sotmesa a l’autoritat de la diòcesi de Barcelona. El monestir es va aixecar a la Riera de Sant Joan que després de la reorganització urbanística d’aquest sector de la ciutat esdevindria l’actual Via Laietana. El monestir va conservar la condició de refugi de “penedides” fins els volts del 1500 quan va començar a acollir dones que volien portar una vida religiosa apartada del món secular sense cap condició ni referència a la seva procedència.

Santa Maria Magdalena
Església del monestir de les Magdalenes (Barcelona), 1877
Façana de l'església, a l'antic carrer de les Magdalenes (ara Tomàs Mieres)
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1355 D)

Santa Maria Magdalena
La Comandància de Policia, a la Via Laietana,
ocupa el solar de l'antic monestir

Santa Maria Magdalena
El carrer de les Magdalenes recorda l'establiment


La casa de les Magdalenes sembla que hauria mantingut un funcionament autònom, sense subjecció a cap ordre com a tal, només seguint la regla agustiniana, no seria fins a començament del segle XVIII que passaria a formar part efectiva de la branca femenina de l’orde mendicant de Sant Agustí. El 1690 el monestir va patir un greu incendi en el que es perdre el seu arxiu i amb ell bona part de la seva història. Les Magdalenes van mantenir la seva activitat en aquest lloc fins el 1835, quan les monges foren exclaustrades i el lloc utilitzat temporalment com escola, situació que es va allargar fins el 1846. El 1877 es va enderrocar a causa de la renovació urbanística d’aquest sector donant pas a la nova Via Laietana. Llavors van establir-se temporalment en una casa de Gràcia fins que el 1880 es van poder traslladar a un nou establiment a l’Eixample (Muntaner - València). Aquest edifici es va cremar a la Setmana Tràgica (1909) i no es va recuperar. Des de llavors es troben al carrer Vallmajor - Copèrnic, amb el parèntesi de la guerra Civil.
 

Santa Maria Magdalena
Monestir de les Magdalenes
Carrer de les Magdalenes (ara Tomàs Mieres)
Dibuix d'Eduard Gràcia. Sense data
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Santa Maria Magdalena
Fragment del plànol: Reforma Interior de Barcelona. Gran via del E.
llamada calle de Bilbao. Prolongación recta de la de Claris del Ensanche

Miquel Garriga i Roca, Cayetano Buigas. Barcelona, 1880
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Santa Maria Magdalena
Convent de les Magdalenes (Barcelona), 1877
Façana al desaparegut carrer Riera de Sant Joan
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1356 D)

Santa Maria Magdalena
Enderrocament de l’església del monestir
de les Magdalenes (Barcelona)
, 1877
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1358 D)


Santa Maria Magdalena
Església del monestir de les Magdalenes (Barcelona), 1877
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1360 D)

Santa Maria Magdalena
Enderrocament de l’església del monestir
de les Magdalenes (Barcelona)
, 1877
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1361 D)


Santa Maria Magdalena
Monestir de les Magdalenes (Barcelona), 1877
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1359 D)

Santa Maria Magdalena
Enderrocament de l’església del monestir
de les Magdalenes (Barcelona)
, 1877
Dibuix de Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Inv. 1357 D)


Santa Maria Magdalena
Planta del monestir de les Magdalenes, l'any 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 32 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Magdalena
Superposició del monestir amb el plànol actual de la zona

El segon monestir a l'Eixample i la seva destrucció a la Setmana Tràgica (1909)

 
Santa Maria Magdalena
El monestir de l'Eixample després de la Setmana Tràgica
Postal antiga, col·lecció particular
Santa Maria Magdalena
El monestir de l'Eixample després de la Setmana Tràgica
Postal antiga, col·lecció particular
Santa Maria Magdalena
El monestir de l'Eixample després de la Setmana Tràgica
Postal antiga, col·lecció particular
Santa Maria Magdalena
El monestir de l'Eixample després de la Setmana Tràgica
Postal antiga, col·lecció particular
Santa Maria Magdalena
El monestir de l'Eixample després de la Setmana Tràgica
Postal antiga, col·lecció particular
 Santa Maria Magdalena
El monestir de l'Eixample
després de la Setmana Tràgica
Imatge de xcaballe, a flikr

Bibliografia:
-
BASSEGODA NONELL, Joan (12-10-1974). El convento de Magdalenas. La Vanguardia
- BENITO JULIÀ, Roger (2018). La prostitució a la Barcelona Baixmedieval (segles XIV-XV). Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona
- CARRERAS Y CANDI, Francesch (1913). La Via Layetana substituint als carrers de la Barcelona mitgeval. Barcelona: Ajuntament
- GARCÍA GARGALLO, Manuel (2002). L’ensenyament de l'església a la ciutat de Barcelona. Directori estadístic. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GARÍ, Blanca (el línia, 2020). Santa Maria Magdalena de Barcelona. Claustra. Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona.
- MASSOT, Joseph (1699). Compendio Historial de los hermitaños de nvestro padre San Agustín. Barcelons: J. Jolis
- PAULÍ MELÉNDEZ, Antonio (1942). El monasterio de religiosas agustinas de Sta. María Magdalena, vulgo “Arrepentidas”, fundado y protegido por el municipio barcelonés. Barcelona: Altés
- PI I ARIMON, Andreu Avel·lí (1854). Barcelona Antigua y Moderna. Vol. 1. Barcelona: Gorchs
 

Situació:

1 - L'antic monestir de les Magdalenes era molt proper al de Jonqueres,
a l'actual Via Laietana
2 - El monestir de l'Eixample ha desaparegut
3 - El monestir actual es troba a Sant Gervasi
 

L'actual monestir >


 

 

Situació del monestir a la Barcelona
de començament del segle XVIII
 

Santa Maria Magdalena

Baldiri B. - Maig de 2006 / Actualitzat agost de 2020