Monestir de les Egipcíaques
Agustines Penedides / Santa Maria Egipcíaca de Barcelona / Madona Santa Maria Aiepciacha
El monestir de l'Eixample a la Setmana Tràgica (1909)
La institució de les Egipcíaques fou creada des del govern de la ciutat de Barcelona el 1409 per acollir les dones de dubtosa reputació, conegudes com “penedides”, amb la voluntat de reconduir la seva situació. No es tractava d’un establiment monàstic, el seu ingrés podia ser forçat i el podien deixar si les condicions ho aconsellaven. En una època posterior també va acollir adúlteres, fins i tot per protegir-les de les ires dels seus marits.
El carrer Egipcíaques recorda el primer establiment
Cal tenir en compte que, paral·lelament, a Barcelona també existia la casa de Santa Maria Magdalena que a partir del 1500 va prendre un altre rumb adoptant la Regla de Sant Agustí i esdevenint un monestir de caràcter contemplatiu que més endavant s'integraria a l'orde mendicant dels agustins. El 1567, a partir de Santa Maria Egipcíaca, es va crear una nova casa que seria coneguda com a monestir de Nostra Senyora de la Victòria on s'integraria una part de les internes de les Egipcíaques i que s'establiria al carrer del Carme. Una altra part de la comunitat, formada per dones adúlteres, va romandre en la institució primitiva canviant en la pràctica el sentit de la funció, ja que les internes que tenien el seu origen en la prostitució s'havien desplaçat a la casa de Nostra Senyora de la Victòria.
El 1671 van començar les obres d’un establiment al carrer Egipcíaques que es va poder fundar definitivament el 1677. Aviat el lloc es va fer petit i el Consell de la Ciutat va comprar el 1688 uns terrenys al carrer de Sant Pau amb la finalitat d’aixecar una casa més gran. L’obra va començar el mateix any i el 1699 ja es va poder efectuar el trasllat, tot i que la construcció encara no s’havia acabat. A començament del segle XVIII, hom va decidir sotmetre la comunitat de dones a una regla i amb aquesta finalitat es van cridar unes clarisses que llavors es trobaven a la Casa de la Misericòrdia. Aquesta comunitat va adoptar, però, la Regla de Sant Agustí i va rebre l’autorització papal per erigir-se en monestir el 1712.
El carrer de les Penedides
El carrer de les Penedides
Va passar per una època de prosperitat que es va veure truncada a causa de la guerra del Francès, que va afectar greument la vida interna. L'exclaustració del 1835 va expulsar les monges del monestir i l'edifici fou enderrocat el 1837, afectat per l'obertura del carrer de la Unió. L'exclaustració es va perllongar fins al 1845, quan els fou cedit l'antic col·legi dominic de Sant Vicent i Sant Ramon, on es van aixoplugar alhora que recuperaven les subvencions de la Ciutat. La seva estada al nou indret fou curta, aquest cop a causa de l'amenaça de ruïna dels edificis es van veure obligades a abandonar-lo de nou.
El 1863 es van traslladar a una casa de Gràcia i poc després es posava la primera pedra d’un nou monestir a l’Eixample, que s’hauria d’aixecar amb el producte de la venda dels solars del monestir arruïnat del carrer de Sant Pau. S’hi van poder establir l’any 1872. Aquest nou establiment fou víctima de la Setmana Tràgica (1909) es va incendiar i saquejar. Després de la seva rehabilitació les monges hi van poder retornar l’any següent. El 1936 la comunitat es va veure altra vegada obligada a dispersar-se, mentre que el monestir es convertia en escola pública ja sense relació amb la comunitat agustina, funció que encara té. Les monges van estar-se a Sant Gervasi fins que el 1952 es va dissoldre la comunitat.
El monestir de l'Eixample a la Setmana Tràgica (1909)
Plànol de la part baixa de la Rambla, amb la situació dels monestirs de la zona
Detall de: Plano de las Atarazanas de Barcelona en que se ven las fortificaciones nuevas y otras fábricas que se han de hazer...
G. Verboom (1ª meitat del segle XVIII)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
El monestir de l'Eixample a la Setmana Tràgica (1909)
El monestir de l'Eixample a la Setmana Tràgica (1909)
- BENITO JULIÀ, Roger (2018). La prostitució a la Barcelona baixmedieval (segles XIV-XV). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- BRUNIQUER I RIERA, Gilabert i altres (1914). Rúbriques de Bruniquer. Ceremonial dels Magnífichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona. Vol. 3. Barcelona: Henrich y C.
- CAPDEFERRO, Josep; RIBALTA, Jaume (2014). Banyuts catalans, l'adulteri i la Casa de les Egipcíaques a la Barcelona moderna. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra
- GAVÍN, Josep M. (1996). Inventari d'esglésies. Vol. 27. Barcelonès III (Barcelona Capital II). Barcelona: Arxiu Gavín
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
- SÁEZ GARCÍA, M. Ángeles (2018). Las casas de arrepentidas y la clausura postridentina. La rebeldía femenina como forma de expresión disidente. Anales de la Universidad de Alicante, núm. 36
1 - Primer establiment al carrer Egipcíaques
2 - El monestir de Penedides al carrer Sant Pau
3 - Antic col·legi de Sant Vicent i Sant Ramon
4 - El monestir al carrer Aragó
Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII