Carrer del Carme amb el monestir de les Mínimes,
anteriorment ocupat pel de Nostra Senyora de la Victòria
Al fons, el convent del Carme
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes
El 1567 es va aplegar una comunitat de “penedides” sota la direcció de l’ermità Andreu Portuguès, aquell mateix any van rebre una donació del rei Felip II destinada a la construcció d’una casa. Es va adquirir un terreny proper a la porta de Trentaclaus, a la Rambla. Però l’afer no va poder seguir endavant i l’ermità Andreu va donar les propietats adquirides als jesuïtes.
Pati del monestir el 1869, quan ja l'ocupaven les Mínimes
Autor desconegut. Col·lecció particular
Les dones que havien participat en aquell intent van obtenir llicència i aconseguiren comprar el 1576 una casa al carrer del Carme amb fons obtinguts demanant almoina. Es van aplegar en aquell indret que es va conèixer amb l'advocació de Nostra Senyora de la Victòria. Reberen suport econòmic de la Ciutat i aviat el nombre de "penedides" que s'hi havia aplegat va arribar a les quaranta. A mitjans del segle XVII la casa va patir els efectes d'una epidèmia de pesta extingint-se totalment. Les dependències que ocupaven van passar poc després a mans de les mínimes de Jesús Maria, que s'hi van traslladar el 1653.
L'escola Milà i Fontanals, on era el monestir,
des del carrer Egipcíaques
- BENITO JULIÀ, Roger (2018). La prostitució a la Barcelona baixmedieval (segles XIV-XV). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- BRUNIQUER I RIERA, Gilabert i altres (1914). Rúbriques de Bruniquer. Ceremonial dels Magnífichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona. Vol. 3. Barcelona: Henrich y C.
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- PAULÍ, Antonio (1942). El monasterio de religiosas agustinas de Santa Maria Magdalena vulgo “Arrepentidas”, fundado y protegido por el municipio barcelonés. Barcelona: I. Altés
- SÁEZ GARCÍA, M. Ángeles (2018). Las casas de arrepentidas y la clausura postridentina. La rebeldía femenina como forma de expresión disidente. Anales de la Universidad de Alicante, núm. 36
El monestir estava situat al carrer del Carme, a la cruïlla amb Egipcíaques
Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII