Col·legi de Sant Vicent i Sant Ramon
Collegii SS. Vicentii et Raymundi / Col·legi de Sant Vicenç i Sant Ramon / Torre de Santa Caterina / Torre de Pedralbes
Torre de Pedralbes, primera i efímera ubicació del col·legi
Fotografia de J. Mas Guàrdia (1926-28)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Els dominics tenien a Barcelona un col·legi, fundat a iniciativa d’Eulàlia Ferrer Jordà el 1668 amb la intervenció de Joan Tomàs de Rocabertí, que en aquell moment era al davant de la província dominica d’Aragó i després encara ocuparia altres càrrecs, com el de Mestre General de l’Orde i el d’arquebisbe de València. Era dedicat a Vicenç Ferrer i Ramon de Penyafort.
Arquebisbe de València, va intervenir en la fundació
Gravat de Martin Moncornet
Kunstbibliothek der Staatlichen Museen zu Berlin
El primer lloc on es va establir fou la Torre de Pedralbes (o de Santa Caterina, per ser propietat del convent d'aquest nom) que encara existeix, però aviat es va traslladar al carrer Tallers i el 1758 al Raval, en un edifici ara inexistent que s'aixecava al sud de l'actual rambla del Raval. S'hi ensenyava teologia i filosofia i els seus alumnes procedien dels diferents convents de l'orde, especialment de Santa Caterina de Barcelona. Quan el 1835 fou desallotjat i cremat, els dominics projectaven el seu trasllat a una nova seu a Gràcia. En aquell moment es va extingir. El lloc va quedar buit i el 1845 fou cedit a les Agustines Penedides que havien perdut el seu convent, més proper a la Rambla. Hi ha constància que el 1900 ja s'hi havien aixecat uns habitatges en el seu lloc.
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- COLL, José M. (1958). El antiguo colegio mayor de San Vicente Ferrer y San Ramón de Penyafort, de Barcelona. Analecta Sacra Tarraconensia, vol. 31/1
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 2. Barcelona: T. Gorchs