Destruït el 1936
Postal antiga. Col·lecció particular
La fundació d’aquesta casa es va concretar l’any 1383 tot i que des de molt abans s’havia treballat amb aquesta finalitat; hi van haver intents no reeixits, com ara una deixa recollida en un testament del 1287. En aquesta obra s'hi van implicar els frares del convent de Sant Francesc. L’any 1343 arran del testament de Pere de Cuspineda, que hi va deixar els seus béns, i de Pere el Cerimoniós que va facilitar els terrenys, es va posar la primera pedra del futur monestir, el papa Climent VI va atorgar el permís per la nova fundació l’any 1349.
Fotografia de Ramon Maresch,
publicada a Ilustració Catalana. Núm. 45 (1904)
Biblioteca de Catalunya
Per alguna causa aquella fundació no es va portar a terme i no va ser fins el 1383 que es va materialitzar, començant la construcció en el lloc anomenat Puig de Reig. Un document de l’any 1415 esmenta que el monestir estava situat extramurs, al nord del portal de Santa Eulàlia, lloc que encara es coneix amb el nom de Santa Clara Vella. Aquell mateix any de 1415 s’hi van traslladar les monges que fins aquell moment s’estaven en una casa prop de Santa Eulàlia de manera provisional. El 1433 Leonor Safont, monja agustina del monestir de Camprodon, es va afegir a aquesta comunitat a causa de la ruïna de la seva casa del Ripollès.
El 1563, amb la reforma franciscana, el monestir de les clarisses es va desvincular del de convent de Sant Francesc (de framenors conventuals) i va passar a dependre directament del bisbat. Amb el pas del temps, l’edifici conventual es trobava en perill de ruïna i hom va prendre la determinació de traslladar-lo al centre de la ciutat. El 1579 es va pensar en ocupar el convent de la Mercè, cosa que no es va arribar a produir. Finalment el 1582, el papa Gregori XIII va emetre una butlla ordenant la seva supressió a causa de l’estat de ruïna i la reduïda comunitat que tenia, amb només dues monges.
Institut Cartogràfic de Catalunya
Solar del monestir enderrocat durant la Guerra Civil
Fotografia: Brangulí (1939)
Arxiu Nacional de Catalunya
Tot i els intents de tornar a fundar la casa de les clarisses (el 1590 es va posar la primera pedra del nou monestir) aquests no van tenir èxit i finalment es van fer gestions amb el convent dels Àngels de Barcelona que va participar en la nova fundació amb una comunitat de monges dominiques que es va traslladar a Vic el 1596 ocupant el nou monestir situat al nord el nucli antic prop del portal i camí de Manlleu. El convent dominic va mantenir l’advocació de Santa Clara i també s’hi va traslladar el retaule major de Lluís Borrassà, el que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. L’església fou destruïda el 1936, la comunitat dominica va poder inaugurar el 1963 un nou monestir a la ciutat, a la plaça de Malla, fins que el 2008 es van traslladar a Sant Cugat.
Ara perdut
Les clarisses van contractar el retaule major amb Lluís Borrassà, operació de la que es conserva el rebut final de l’obra, datat el 1415. És una peça complexa i de grans dimensions coneguda com Retaule d'advocació franciscana. L'obra està centrada per la figura de Sant Francesc lliurant la Regla als framenors i clarisses. Aquest compartiment es troba envoltat per cinc escenes més: la Crucifixió (part superior), Miracle del rei Agbar i Matança del Innocents (esquerra) i Sant Domènec salvant uns nàufrags i Martiri dels sants Judes Tadeu i Simó (a la dreta). A la part inferior nou figures de sants agrupades de tres en tres i a la predel·la deu sants més, de mida més petita. Aquesta obra fou adquirida cap el 1889 pel bisbe Morgades pel Museu Episcopal de Vic, on es conserva. Aquest retaule l’haurien substituït les dominiques per un de barroc, ara perdut, contractat entre la comunitat i Josep Sunyer i Jacint Morató.
Museu Episcopal de Vic
Compartiment amb sant Iu
Museu Episcopal de Vic
Compartiments de la part central del retaule amb la Mare de Déu i vuit sants
- COLLELL, Albert (1955). Un capítol d'història vigatana (s XVI). Vic: Sala
- COLL, Jayme (1738). Chronica Serafica de la santa provincia de Cathaluña de la Regular Observancia de nuestro padre S Francisco. Barcelona: Martí
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona. Barcelona: Arxiu Gavín
- ORDEIG I MATA, Ramon (1993). La fundació del beateri dominicà de Santa Caterina de Vic (1692). Ausa, vol. 15
- PÉREZ SANTAMARÍA, Aurora (20010). Retaules catalans del barroc tardà. Algunes consideracions. Locus Amoenus, núm. 5
- SALARICH, Joaquín (1854). Vich: su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Vic: Soler Hermanos
- SOLÀ BUSQUETS, Pere i altres (2018). POUM Vic. Catàleg de béns a protegir del municipi (vol. 4). Ajuntament de Vic
- WEBSTER, Jill R. (2013). La trajectòria medieval de tres convents emblemàtics de Vic: Sant Francesc, Santa Clara i Nostra Senyora del Carme. Analecta Sacra Tarraconensia. Vol. 86
El primer monestir de Santa Clara era al nord del portal de Santa Eulàlia, el segon al costat del portal de Manlleu (no es conserva cap d'ells)
El darrer és a la plaça de Malla