L’origen d’aquest establiment monàstic cal cercar-lo en una capella erigida a la Mare de Déu del Remei, fora ciutat, prop de la carretera de Barcelona. Més endavant els franciscans que es trobaven a Sant Tomàs de Riudeperes van interessar-se en l’erecció en aquest lloc d’un hospital, o més aviat infermeria, i van arribar a un acord amb el sacerdot que tenia cura de la capella i les autoritats eclesiàstiques per portar endavant la iniciativa.
El 1624 van aconseguir les pertinents autoritzacions, van prendre possessió del lloc i van fundar la infermeria. Es va mantenir la devoció popular a la Mare de Déu del Remei alhora que els mateixos religiosos van anar prenent prestigi entre la població. Això va propiciar la iniciativa d’aixecar un convent en aquest indret i l’any 1685 el mateix bisbe de Vic, Antoni Pascual, va finançar les obres de les primeres construccions. En el Capítol Provincial de Reus, de 1693, es va donar la categoria de convent a aquest establiment. Les obres del nou edifici es van seguir durant el segle XVIII i el 1743 es va posar la primera pedra de l’església conventual, que es va poder consagrar el 1753.
L’any 1822 el convent del Remei fou ocupat i desallotjat militarment, alguns dels frares van poder fugir però la majoria foren empresonats a Barcelona, mentre que l’establiment abandonat era víctima del saqueig. Més endavant van poder refer la casa però amb la desamortització de 1835 el lloc fou clausurat un altre cop. El 1842 va passar a ésser utilitzat com caserna, però després va retornar a l’Església, altre cop caserna fins que el 1879 fou lliurat de nou als franciscans. El 1936 l’església va quedar destruïda i les altres dependències molt malmeses. Després de la guerra es va procedir a la seva restauració.
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. I. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BOADAS LLAVAT, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès. Ed.
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona. Barcelona: Arxiu Gavín
- SALARICH, Joaquín (1854). Vich: su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Vic: Soler Hermanos
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica, 1959
- SOLÀ BUSQUETS, Pere i altres (2018). POUM Vic. Catàleg de béns a protegir del municipi (vol. 4). Ajuntament de Vic