Convent dels Frares del Sac de Barcelona
Convent dels Germans de la Penitència de Jesucrist
El convent dels Frares del Sac fou ocupat més endavant pels canonges de Santa Eulàlia del Camp i les monges de Montsió
Claustre del convent de Montsió
Gravat publicat el 1854
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Els Germans de la Penitència de Jesucrist, més coneguts amb el nom de frares del sac es van establir a la ciutat de Barcelona en un convent situat a l'interior de la muralla que s'havia aixecat durant el segle XIII, concretament a la plaça de Santa Anna, actualment avinguda del Portal de l'Àngel. El lloc era propietat dels frares del sac almenys des del 1261 (haurien arribat a Barcelona el 1260) i en els anys següents van anar adquirint algunes finques adjacents i aixecant el convent amb els donatius que rebien dels fidels.
En aquest sentit cal esmentar que l'establiment d'aquests frares mendicants tenia força popularitat i rebien almoines suficients per permetre la seva manutenció i desenvolupament. Malgrat l'escassetat de documentació a causa de la seva ràpida desaparició, els documents que en fan referència deixen entreveure una comunitat àmplia, culta i curosa amb els seus afers. El 1262 la comunitat estava formada per deu religiosos. La seva curta existència amb prou feines els va permetre establir-se adequadament i sembla que Jaume I els va ajudar econòmicament, tot i que això no és tan rellevant com en el cas dels altres ordes mendicants establerts a la ciutat.
L'any 1264, la seva situació econòmica els va permetre fins i tot fer un préstec a la Corona per finançar una campanya militar, alhora que van continuar amb la construcció del seu convent. El 1271 demanaren diners en préstec i deixaren com a garantia una sèrie de llibres de la seva biblioteca, el seu detall permet conèixer la riquesa d'aquesta. La supressió d'aquest orde mendicant arran d'allò que es va establir al concili de Lió del 1274 no degué tenir efectes immediats a la ciutat de Barcelona, el mateix orde mantenia l'esperança que l'Església reconsiderés la seva decisió. Encara van formalitzar alguna compra i el 1277 mantenia una comunitat de vuit membres.
Il·lustració de l'Histoire des ordres religieux de l'un & de l'autre sexe, Schoonebeek (1695)
Segons el que s'havia establert en el decret de supressió, els béns de les comunitats de frares del sac es liquidarien un cop s'extingís cada comunitat, ja sigui per la mort dels seus membres o per la incorporació a altres ordes monàstics. Hom coneix amb detall el cas d'un frare que va passar a l'orde militar de Sant Jaume de l'Espasa i va demanar també el traspàs del patrimoni que havia aportat als frares del sac. A Barcelona es va establir un pacte entre els Germans de la Penitència i els cavallers de Sant Jaume pel qual les propietats dels primers passarien a ser compartides amb l'orde militar i quan els frares del sac s'extingissin definitivament, aquests darrers en serien els únics propietaris. En cas que l'Església reconsiderés la supressió, les propietats retornarien als frares del sac.
Aquesta situació es va mantenir fins que el 1293 els cinc darrers frares del sac van signar la fusió de la seva comunitat amb la canònica de Santa Eulàlia del Camp esdevenint canonges agustinians, la comunitat de Santa Eulàlia aprofitaria el nou convent dels frares del sac de la plaça de Santa Anna, on es traslladaria, deixant l'anterior establiment situat en un lloc insalubre i sense condicions d'habitabilitat. Una butlla de Bonifaci VIII (1295) va autoritzar el trasllat dels canonges de Santa Eulàlia i la venda de l'antic convent, fet que no es va fer efectiu a causa de diferències en la valoració del convent fins al 28 de setembre de 1308. El 1423, les dominiques de Sant Pere Màrtir (Montsió) van establir-se en aquest mateix lloc, quan els canonges que l'ocupaven es van fusionar amb Santa Anna i s'hi van traslladar. No hi ha restes del monestir de la primera època, només del temps de les dominiques de Montsió.
Indret on era el convent
Plaça de Santa Anna, ara avinguda del Portal de l'Àngel
Gravat del claustre (1840)
Col·lecció particular
- BURNS, Robert (1998). The Friars of the Sack in Barcelona: Financial and Pastoral. Anuario de Estudios Medievales, núm. 28. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas
- FELIU, Lluís G. (1934). El monestir de frares de la Peniténcia de Jesucrist de Barcelona (1260-1293). Analecta Sacra Tarraconensia. Vol. X. Barcelona: Biblioteca Balmes
- JASPERT, Nikolas (1993). El patrimoni dels canonges regulars a la Barcelona medieval. La ciutat i el seu territori, dos mil anys d'historia. III Congrès d'historia de Barcelona. Barcelona: Inst. Municipal d'Historia
El convent dels Frares del Sac era a la plaça de Santa Anna, actualment desaparegut
Situació del convent a la Barcelona de començament del segle XVIII