Sant Julià estaria situat entre la muralla i la torre de senyals anterior al castell
Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)
A la falda de la muntanya de Montjuïc hi havia l'església de Sant Julià, que ja es troba esmentada en el segle X i que després es convertiria en una parròquia, funció que mantindria almenys fins al 1382. En un document de la basílica dels Sants Just i Pastor d'aquell any, s'esmenta dita parròquia en una donació de drets d'un mas.
D'altra banda, hi ha constància que el 1301 en aquella parròquia hi havia una comunitat amb, almenys, dues donades. Després perdria aquesta consideració, hom coneix que el 1487 Lluís Desplà la va reedificar. Encara més endavant acollia un ermità. L'església fou enderrocada al segle XVII, a l'època de la construcció del castell de Montjuïc.
- RAMOS, M. Lluïsa (1992). Sant Julià de Montjuïc. Catalunya Romànica. Vol. XX. Barcelona. Enciclopèdia Catalana
- BAUCELLS, Josep (2005). Vivir en la edad media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1344). Vol. II. Barcelona: C. S. I. Científicas
L’església de Sant Julià estaria situada a l’entorn del cementiri jueu de Montjuïc, entre el mirador de Miramar i el castell