La comunitat de canongesses agustinianes de Santa Maria de Montalegre (Maresme) s’havia format on ara hi ha la Conreria (Tiana) el 1256 el bisbe Arnau de Gurb els havia imposat la Regla de Sant Agustí alhora que li concedia diversos béns per al seu manteniment.
Imatge de la Mare de Déu de Montalegre
El monestir es va mantenir a Tiana fins que el 1362 es va traslladar a Barcelona en un lloc proper al priorat cistercenc de Santa Maria de Natzaret. El 1409 les canongesses van obtenir del papa Benet XIII la Pabordia de Cardedeu, el 1438 li fou unit el monestir de Santa Magdalena de Castellbisbal (Vallès Occidental) i encara, el 1466 l’antic monestir de donades de Sant Joan de l’Erm (Sant Just Desvern, Baix Llobregat) la comunitat de la qual fou acollida a Montalegre després d’adoptar la Regla de Sant Agustí.
A la segona meitat del segle XVI, les diferències entre la comunitat de Montalegre i les autoritats eclesiàstiques pel que fa al seguiment de l’observança van generar actuacions en contra d’aquesta casa, el 1573 el bisbe de Barcelona va prohibir que hi ingressés cap membre nou a la comunitat, el que va agreujar la situació de decadència que patia. El 1593 el papa Climent VIII va suprimir el monestir, utilitzant els seus béns per l’establiment del Seminari Diocesà. Les monges van poder mantenir la seva condició personal de per vida.
Pati Manning
El seminari es va posar en marxa el 1598 i hi va tenir activitat fins el 1772, quan es va traslladar a la Rambla. És en aquesta època que es va construir el pati Manning (1743). El lloc va passar a mans públiques i es va utilitzar com hospici, el 1802 es va engegar la Casa de la Caritat, que l’any següent va obrir les seves portes i posant en marxa les tasques assistencials, bàsicament un hospici combinat amb activitats i tallers que donaven feina i ajudaven el seu manteniment, com ara una impremta o serveis funeraris. El 1954 la Diputació de Barcelona es va fer càrrec del lloc, que encara conserva tot i que les feines d’assistència ja s’havien traspassat a altres centres. Ara s’ha transformat en un equipament cultural, per altre costat encara manté l’església de Santa Maria de Montalegre, aixecada a començament del segle XX.
Pati Manning, plafó ceràmic
La Caritat. Joan Serra, 1879
L'església moderna de Montalegre (1901-1902)
L'església moderna de Montalegre
L'església de Montalegre
Remodelació de la Casa de Caritat (1987)
Amb l'església anterior, orientada nord - sud. L'actual, en el mateix lloc,
està orientada en direcció est - oest
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 77 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Dones amb els seus nadons a la Casa de la Caritat. Casa de Lactància
Fotografia d'Alexandre Merletti (1904)
Impremta de la Casa de la Caritat
Postal antiga, col·lecció particular
- CODINA, Juan B.; ALABART, Gumersindo (1908). Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona. Tomo I. El Seminario de Montalegre (1593 1172). Barcelona: Casa Provincial de Caridad
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- MASABEU, Josep (2004). Santa Maria de Montalegre. Església de l'antiga Casa de la Caritat. Terrassa: Albada
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
El lloc és ara ocupat per l'església moderna de la Mare de Déu de Montalegre
Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII