Monestir de Sant Joan de l'Erm
Comunitat de Sant Joan de l’Erm / Sant Joan de Salern / Palerm / Sant Joan del Coll
(Sant Just Desvern, Baix Llobregat)
Can Cuiàs
També conegut com Sant Joan de Salern. L’any 1229 el rector de la parròquia de Sant Just Desvern va fer donació de la capella de Sant Joan del Coll a una comunitat de donades que segurament ja s’hi havia establert anteriorment de manera espontània, a partir d’aquell moment es coneixeria com Sant Joan de l’Erm.
Bibliothèque nationale de France
Com és habitual en aquest tipus de comunitats van quedar sota l’obediència del bisbe que ho delegava en el rector de la parròquia. De manera anàloga al que acostumava a passar en els monestirs tradicionals, la comunitat de Sant Joan de l’Erm es va beneficiar de les donacions dels habitants de la contrada, el que permetia la seva subsistència, ja sigui amb el cultiu de terres, cobrament de rendes o donacions directes. Cal esmentar que en un lloc molt proper hi va haver una altra casa de donades, la de Valldonzella, que el 1226 va adoptar la regla cistercenca i el 1268 es va traslladar a Barcelona.
Amb la intervenció del bisbe Ponç de Gualba, el 1332 la comunitat va adoptar una regla pròpia per la que s’havia de regir la comunitat, el que va representar certs retalls en la relativa llibertat de moviments que havien mantingut fins aquell moment. Molt possiblement aquest canvi responia al corrent que cercava institucionalitzar i reforçar les estructures de l’Església en front de la religiositat més heterodoxa. Aquest nou règim imposava una vida més estricta a la comunitat de donades, el que va provocar alguna tibantor entre la comunitat i el bisbat.
Antigament, monestir de Montalegre,
on es va integrar la comunitat
El monestir de Sant Joan de l’Erm va tenir un recorregut més llarg que l’habitual en aquesta mena de cases, el 1421 hi consta una comunitat de deu membres, molt elevada. Potser a causa de les inestabilitats de tipus bèl·lic el nombre de monges es va reduir en poc temps, això i la voluntat d’implantar l’ortodòxia en aquestes comunitats va conduir a que el 1466 aquesta casa adoptés la Regla de Sant Agustí i la clausura estricta i que fos unida amb el monestir de Santa Maria de Montalegre de Barcelona, que seguia la mateixa regla. Montalegre va conservar les possessions de Sant Joan de l’Erm fins la seva venda al segle XVIII. La capella ha desaparegut i no hi ha restes aparents, estava situada al coll de Can Cuiàs, segurament on s’aixeca aquest mas.
- BAUCELLS, Josep (2005). Vivir en la edad media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1344). Vol. II. Barcelona: C. S. I. Científicas
- MONJAS MANSO, Lluís (2002). Les deodates de Sant Joan de l’Erm: una comunitat femenina heterodoxa de la baixa edat mitjana. Les dones i la història al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992). Sant Joan de l’Erm. Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
Desaparegut. Era situat a coll de Can Cuiàs