Comunitat de Santa Maria de Sales
Monestir de Santa Maria de Sales / Sancte Marie de Salis
(Viladecans, Baix Llobregat)
L’ermita de la Mare de Déu de Sales s’aixeca en un indret que ja havia estat ocupat per una vil·la romana que cal situar al segle I aC. Pel que fa a l’església, les restes més antigues conegudes són d’època romànica però aquell primitiu lloc de culte patiria modificacions més o menys importants en el decurs del temps. El lloc de Sales es troba esmentat per primer cop l’any 986 relacionant-lo amb el monestir de Sant Cugat i l’ermita documentada des de l’any 1141.
Façana sud
Poc després, l’any 1148, aquesta església fou cedida a la canònica de la catedral de Barcelona pel seu propietari, Bernat de Bleda, canonge d’aquella comunitat. Possiblement aprofitant la inestabilitat que patia aquest territori de l’Eramprunyà, amb pèrdua de poder i allunyament de Sant Cugat, es va establir a l’església de Sales una comunitat de dones que es van agrupar sense una regla coneguda, independent dels organismes eclesiàstics i que hom coneix amb el nom de deodates o donades.
Aquesta comunitat de Sales és coneguda des de l’any 1275 i d’aquí endavant hom la troba participant com a tal comunitat en diversos actes o petites transaccions econòmiques, pel que disposaven de béns propis. El 1303 hi consta una visita pastoral de la que es dedueix que la seva activitat era ben vista des de la diòcesi. Va patir, però, l’oposició del rector de la parròquia Sant Climent de Llobregat que no veia amb bons ulls l’activitat d’unes dones que s’escapaven al seu control. Aquestes diferències van arribar als tribunals, els quals van dictaminar que qualsevol acte de tipus econòmic que establís la comunitat de donades havia de comptar amb el vistiplau del rector de Sant Climent.
Exterior de l'absis
Façana nord
El 1315, el bisbe Ponç de Gualba va intervenir en l’afer posant la casa sota la seva disciplina, disposant la seva intervenció en l’admissió de més membres a la comunitat, tot i reconèixer la bona marxa de la mateixa i l’absència de irregularitats en la seva activitat. No va posar l’establiment sota cap orde o regla establert. Aquella comunitat, formada per tres o quatre donades, va mantenir-se fins que el bisbe de Barcelona la va dissoldre cap els anys 1333-34, en aquest sentit el 1334 va ordenar la devolució del dot aportat per la deodata Sibil·la quan aquesta fou admesa a la comunitat. Després hi consta la existència d’ermitans fins èpoques molt recents. Al seu costat s’hi va situar el cementiri municipal.
L’antiga ermita de la Mare de Déu de Sales conserva la nau amb volta de canó d’època romànica, el presbiteri està format per un absis poligonal de tradició gòtica, de finals del segle XVI, un porxo de la mateixa època, reformat el 1694 segons la data de la porta. Tenia adossada la casa de l’ermità. En les darreres intervencions s’han descobert restes de decoració mural conservades molt fragmentàriament i que caldria situar entre els segles XIII i XVI.
Llinda del portal
Portal de l'ermita
L'absis
Fotografia del departament de Patrimoni Cultural
AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans
Fornícula amb restes de decoració
Fotografia del departament de Patrimoni Cultural
AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans
Decoració mural gòtica, de començament del segle XIV
Fotografia del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona
Clau de volta de l'absis
Pintura mural
Esquema de la planta de l'església
(sense data, voltants de 1900?)
Dibuix d'Eudald Canivell i Masbernat (1858-1928)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Barcelona, 1834
Mémonum, Montpeller
L'ermita de la Mare de Déu de Sales
Fotografia d'autor desconegut (c1920?)
Col·lecció particular
Fotografia de Josep Salvany, 1916
Biblioteca de Catalunya
- BAUCELLS, Josep (2005). Vivir en la edad media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1344). Vol. II. Barcelona: C. S. I. Científicas
- BOTINAS, Elena, i altres (2002). Les beguines. La Raó il·luminada per Amor. Barcelona: Pub. de l'Abadia de Montserrat
- CAMÓS, Narciso (1657). Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña. Barcelona: Plantada
- EIXARCH FRASNO, Josep (1989). Les arrels històriques de Viladecans. Viladecans: Ajuntament de Viladecans
- LACUESTA, Raquel, i altres (2013). El misteri de les pintures murals de l’ermita de Santa Maria de Sales (segles XIII i XVI). Diputació de Barcelona
- LACUESTA, Raquel, i altres (2014). La ermita de Santa María de Salas, de Viladecans (Barcelona). Recuperación e interpretación de las pinturas murales. Papeles del Partal. Núm. 6
- LLIGADAS VENDRELL, Josep (2012). Viladecans, els llocs i les històries. Viladecans: Grup Tres Torres
- LLIGADAS VENDRELL, Josep (2017). L’ermita de la Mare de Déu de Sales, un espai de confluències. Capelles, ermites, esglésies. IX Trobades d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà. Associació d’Amics del Museu de Gavà
- LLIGADAS VENDRELL, Josep (2017). Viladecans i l'ermita de la Mare de Déu de Sales. Viladecans: Grup Tres Torres
- PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992). Santa Maria de Sales. Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SANAHUJA, Dolors (1992). Les deodates de Santa Maria de Sales: una petita comunitat medieval de dones. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 13
- SANAHUJA, Dolors; LORÉS, Immaculada; LACUESTA, Raquel i altres (2002). Viladecans terra de pagesos i senyors. Els temps medievals. Viladecans: Arxiu Històric de la Ciutat
- SOLIAS, Josep Maria (1983). Excavacions a l'ermita de Ntra. Sra. De Sales. Viladecans. Barcelona: Generalitat de Catalunya
L'ermita de la Mare de Déu de Sales és al cementiri, a llevant del centre de Viladecans