Possibles eremitoris del Pou del Merli
Eremitoris de Sant Esteve Sesrovires / Puig del Revell
(Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat)
Eremitori núm. 1
A llevant del terme de Sant Esteve Sesrovires hi ha un conjunt de tres cavitats excavades en una veta rocosa que s’han identificat com a possibles establiments de tipus eremític. Es tracta de tres cavitats artificials que es conserven de manera desigual.
Eremitori núm. 1
Foren descrites per Manuel Riu (1974) destacant el paral·lelisme existent amb altres exemples coneguts amb anterioritat en altres indrets de la Península, especialment a la Rioja. Com passa en altres casos similars, la condició d’eremitori és molt difícil de verificar per la manca de documentació, tant escrita com arqueològica. Pel que fa a la seva antiguitat, tot fa pensar que el seu origen cal situar-lo a l’època de la conquesta d’aquest territori situat a la riba dreta del Llobregat, efectuada pels comtes de Barcelona a finals del segle IX i començament del X, seguida de l’establiment dels primers assentaments d'aquella nova època.
Tampoc ajuda a aclarir els dubtes el fet que els llocs hagin estat reutilitzats en èpoques posteriors com a cabanes de refugi, quan el turó on es troben, ara cobert pel bosc, es va convertir en explotació agrícola amb feixes cultivades separades per marges de pedra, època en que es va modificar l’interior de les cavitats aixecant murs de maons. També caldria contemplar la possibilitat que es tractés de refugis d’època medieval, utilitzats en moments de conflictes bèl·lics. En aquest resum s’ha seguit la numeració emprada per Manuel Riu en la seva publicació.
Eremitori núm. 1
Eremitori núm. 1. Obertura superior de la xemeneia
Eremitori núm. 1
És el més meridional dels tres i el que es conserva en millor estat. De formes arrodonides, la cambra és també de planta sensiblement circular i té unes mides de 2,10 m x 2,45 m, segons la descripció de Riu. Té una xemeneia excavada a la mateixa roca amb obertura a la part superior del petit cingle on es troba. Al seu voltant es van recollir petits fragments de ceràmica segurament altmedieval.
Secció i planta publicades a
Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya
Eremitori núm. 2
Situat al nord de l’anterior. La seva estructura ha patit molt a causa de les transformacions posteriors; tot i que l’excavació a la roca és antiga, es va revestir amb obra de maons. És de planta rectangular, de 2,10 m x 3,50 m, i precedit per una façana moderna.
Eremitori núm. 2
Eremitori núm. 2
Secció i planta publicades a
Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya
Eremitori núm. 3
Situat encara més al nord, és poc visible a causa de la seva reutilització posterior com a dipòsit d’aigua, té unes mides de 1,40 m x 1,80 m, en gran part reomplert de terra.
Eremitori núm. 3
- BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya, segles IX-X. Barcelona: Edicions 62
- MAESE FIDALGO, Xavier (2001). Prospección arqueológica en la “Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-Frontera Francesa”. Generalitat de Catalunya
- MOYA OLLER, Anna (2017). Ascetisme i monacat tardoantic a la tarraconense (ss. IV-VII). Una aproximació sociocultural i arqueològica. Tesi Doctoral. Universitat Rovira i Virgili
- PAGÈS i PARETAS, Montserrat (1983). Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans
- RIU, Manuel (1978). Els primers eremitoris mossàrabs de Catalunya. Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Païssos Catalans. Núm. 1. Barcelona: Curial
Els eremitoris són a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) prop de la carretera BV-2433 a l’indret conegut com Pou del Merli. No són fàcils de localitzar a causa de la seva pròpia naturalesa i la vegetació que els envolta