El monestir de la Immaculada, actualment situat als afores de la ciutat de Valls, fou fundat a partir del 1680, quan quatre monges procedents del monestir de Jesús Maria de Barcelona, sota la direcció de Basilisa de Pereire, s’encarregaren de gestionar-ne l’establiment. L’any 1684 s’iniciaren les obres per construir els espais conventuals al costat del castell, una edificació que hauria estat erigida durant la segona meitat del segle XII i ampliada posteriorment, tot i que actualment no en resten vestigis visibles. El 1683, la fundadora morí i fou enterrada al mateix monestir. Posteriorment, el 1761, s’inaugurà la nova església.
Entre els anys 1808 i 1811, durant la Guerra del Francès, les monges es van veure obligades a modificar els seus costums i van obrir una escola. L’any 1835, el convent fou convertit en caserna, i més tard les seves dependències passaren a ser ocupades per l’Hospital de Sant Roc, que posteriorment es traslladà al convent dels Caputxins. El 1846, el monestir recuperà la seva comunitat, que es mantingué fins que, el 1936, les monges es van veure forçades a fugir mentre el monestir era enderrocat. Cal destacar que el 1860 hi professà Filomena Ferrer Galceran (Filomena de Santa Coloma), qui el 1894 impulsà la fundació del monestir de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), la seva vila natal. Després de la Guerra Civil, es restablí la comunitat i es reconstruí el monestir, fins que, finalment, el lloc fou venut i, el 1952, la comunitat es traslladà fora de la ciutat, al Camí de la Verneda.
- CATALÀ ROCA, Pere (1992). Castell de l’Arquebisbe i esment del castell d’Espinavessa. Els castells catalans. Vol. III. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 6. Barcelona: Artestudi
- PUIGJANER Y GUAL, Francisco (1881). Historia de la Villa de Valls desde su fundación hasta nuestros días. Valls: Imp. Francisco Pellisser