El monestir de la Immaculada, ara als afores de la ciutat de Valls, fou fundat a partir del 1680 quan van arribar des del monestir de Jesús Maria de Barcelona quatre monges sota la direcció de Basilisa de Pereire, que es van encarregar de les gestions per portar endavant l’empresa. El 1684 van començar les obres per bastir els espais conventuals al costat del castell, una construcció que s’hauria aixecat durant la segona meitat del segle XII, ampliada posteriorment i de la que no hi ha restes aparents.
El 1683 va morir la fundadora, que fou enterrada en el mateix monestir, el 1761 es va inaugurar la nova església. Entre els anys 1808 i 1811 durant la guerra del Francès les monges es van veure obligades a canviar els seus costums i van obrir una escola. El 1835 les dependències es van convertir en una caserna i més endavant van passar a estar ocupades per l'Hospital de Sant Roc, que més tard aniria al convent de Caputxins. El 1846 va tornar a tenir comunitat que es mantingué fins que el 1936 les monges van haver de fugir mentre el monestir era enderrocat. El 1860 hi va professar Filomena Ferrer Galceràn (Filomena de Santa Coloma) que el 1894 va impulsar la fundació del monestir de Móra d’Ebre (Ribera d'Ebre) la seva vila natal. Després de la guerra, es va refer la comunitat i el monestir fins que finalment el lloc es va vendre i el 1952 es traslladaren fora de la ciutat, al camí de la Verneda.
- CATALÀ ROCA, Pere (1992). Castell de l’Arquebisbe i esment del castell d’Espinavessa. Els castells catalans. Vol. III. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 6. Barcelona: Artestudi
- PUIGJANER Y GUAL, Francisco (1881). Historia de la Villa de Valls desde su fundación hasta nuestros días. Valls: Imp. Francisco Pellisser