L'antic claustre
El 1578 els caputxins van manifestar la seva voluntat d’establir-se en terres de Tarragona i els fou cedida l’església de la Magdalena de Valls, que no els va agradar a causa de la seva proximitat a la vila. Finalment, el 1579 van inaugurar el seu convent a l’ermita de Sant Jeroni, un lloc amb moltes mancances, era més aviat un eremitori.
Santuari del Lledó
A Valls existia des de mitjan del segle XIV el santuari del Lledó, una tradició esmenta que es va trobar miraculosament una imatge de la Mare de Déu al bosc d’en Castelló, en un lledoner. Aquella imatge fou portada a l’església parroquial, però miraculosament va tornar al bosc. Entre el 1376 i 1434 aquest santuari va esdevenir un priorat de canonges del Sant Sepulcre depenent de Santa Anna de Barcelona. A causa de les deficiències de l’establiment caputxí a Sant Jeroni, l’arquebisbe de Tarragona els va proposar d’anar al santuari del Lledó, cosa que fou acceptada i formalitzada el 1586 amb Santa Anna de Barcelona, reservant-se aquests darrers certs drets sobre el lloc.
Durant el segle XVII els caputxins van fer importants obres de millora a la casa, i en el segle següent es van veure obligats a endegar encara més obres de reparació a causa de l’imminent perill de ruïna que presentava. Ja al segle XIX, es va veure afectada per la Guerra del Francès i el 1809 els frares hagueren d’abandonar-la, tot i això, els desperfectes ocasionats foren menors. Durant el Trienni Liberal van abandonar una altra vegada el convent (1821-1823) i el 1835 foren exclaustrats definitivament. El lloc esdevingué Casa de Caritat i es va bastir un nou edifici al costat de l'església entre el 1880-90. Des del 1973 té caràcter de parròquia.
L'església
El Lledó
Col·lecció particular
El claustre
Fotografia de la Família Cuyàs (s.d.)
Institut Cartogràfic de Catalunya
Provincia Cataloniae cum confinijs (1649)
Institut Cartogràfic de Catalunya
Fotografia de Gaietà Barraquer (1891)
Publicada a Las casas de religiosos...
El Lledó
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. 1564-1664. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- FABRA I SALVAT, Ester (1990). Sant Llorenç del Bosch (les ermites de Sant Llorenç i Sant Jeroni, la muntanya de la vila i el bosch de Valls). Quaderns de Vilaniu, núm. 17
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 6. Barcelona: Artestudi
- PUIGJANER Y GUAL, Francisco (1881). Historia de la Villa de Valls desde su fundación hasta nuestros días. Valls: Imp. Francisco Pellisser
- TUSET VALLET, Jordi (2001). Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó. Valls: Institut d´estudis Vallencs
El santuari és al final del passeig dels Caputxins, al nord de la ciutat