L'antic claustre
L'any 1578, els caputxins van manifestar la seva voluntat d'establir-se en terres de Tarragona i els fou cedida l'església de la Magdalena de Valls. No obstant això, van considerar que la seva proximitat a la vila no era adequada per a la seva vida conventual. Finalment, el 1579 van inaugurar el seu convent a l’ermita de Sant Jeroni, un indret amb moltes mancances, ja que era més aviat un ermitori que no pas un convent pròpiament dit.
Santuari del Lledó
A Valls, des de mitjan segle XIV, existia el santuari del Lledó, vinculat a una tradició segons la qual s'hauria trobat miraculosament una imatge de la Mare de Déu en un lledoner al bosc d’en Castelló. Aquesta imatge fou portada a l’església parroquial, però, segons la llegenda, va retornar miraculosament al bosc. Entre els anys 1376 i 1434, aquest santuari esdevingué un priorat de canonges del Sant Sepulcre, dependent de Santa Anna de Barcelona. Davant les dificultats que presentava l’establiment caputxí a Sant Jeroni, l’arquebisbe de Tarragona va proposar als frares traslladar-se al santuari del Lledó, una proposta que fou acceptada i formalitzada el 1586 amb Santa Anna de Barcelona, que es reservà certs drets sobre el lloc.
Durant el segle XVII, els caputxins van emprendre importants obres de millora a la casa. Al segle XVIII, a causa del perill imminent de ruïna, es van veure obligats a realitzar noves reformes. Ja al segle XIX, el convent es va veure afectat per la Guerra del Francès i, el 1809, els frares es van veure forçats a abandonar-lo, tot i que els desperfectes ocasionats foren menors. Durant el Trienni Liberal (1821-1823), van haver d’abandonar-lo novament, i el 1835 foren exclaustrats definitivament. Posteriorment, l’edifici es convertí en Casa de Caritat, i entre els anys 1880 i 1890 es va construir un nou edifici annex a l'església. Des del 1973, el conjunt té la consideració de parròquia.
L'església
El Lledó
Col·lecció particular
El claustre
Fotografia de la Família Cuyàs (s.d.)
Institut Cartogràfic de Catalunya
Provincia Cataloniae cum confinijs (1649)
Institut Cartogràfic de Catalunya
Fotografia de Gaietà Barraquer (1891)
Publicada a Las casas de religiosos...
El Lledó
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. 1564-1664. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- FABRA I SALVAT, Ester (1990). Sant Llorenç del Bosch (les ermites de Sant Llorenç i Sant Jeroni, la muntanya de la vila i el bosch de Valls). Quaderns de Vilaniu, núm. 17
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 6. Barcelona: Artestudi
- PUIGJANER Y GUAL, Francisco (1881). Historia de la Villa de Valls desde su fundación hasta nuestros días. Valls: Imp. Francisco Pellisser
- TUSET VALLET, Jordi (2001). Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó. Valls: Institut d´estudis Vallencs
El santuari és al final del passeig dels Caputxins, al nord de la ciutat