Convent de frares servites fundat a Vila-rodona l’any 1599 en un acte en el que intervingueren els representants de la vila i Cristóbal de Borja, vicari general de l’orde servita, amb el suport del bisbe de Barcelona. En aquella operació els fou lliurada una església preexistent, dedicada a Sant Llorenç.
El convent s’esmenta amb aquesta advocació de sant Llorenç i també amb la de la Mare de Déu dels Dolors. Hi ha constància d’importants treballs de construcció, tant a l’església com en el convent, efectuats en el decurs de la segona meitat del segle XVIII. Va patir especialment els efectes del Trienni Liberal, quan la casa fou saquejada. Amb l’exclaustració de 1835 va quedar abandonat, amb l’església força malmesa i el convent derruït, fins i tot es va utilitzar temporalment de cementiri. No hi ha restes aparents de les dependències conventuals però l’església conserva encara bona part de les seves estructures.
L'emblema servita
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- FELIU DE LA PEÑA, Narciso (1709). Anales de Cataluña. Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 6. Barcelona: Artestudi
- SANTESMASES I OLLÉ, Josep (2008). La utilització de l'església del convent de Sant Llorenç com a cementiri de Vila-rodona, durant la primera carlinada. La Resclosa, núm. 12
- SUBIRANAS FÀFREGAS, Carme (2015). Memòria de l'estudi arqueològic realitzat a l'església de Sant Llorenç de Vila-Rodona. Nau lateral sud
L'església de Sant Llorenç, del convent dels Dolors, és a la sortida de la població de Vila-rodona, al nord d'aquesta