Convent dels Caputxins d'Arenys
Mare de Déu de la Pietat d’Arenys / la Visitació / el Paradís
(Arenys de Mar, Maresme)
Timpà de la porta d'accés a l'església,
amb un fresc de Mambrú que refigura a Sant Francesc
impartint la benedicció a la vila d'Arenys
El convent dels caputxins d'Arenys fou fundat a petició de la mateixa població, l'any 1609 el capítol provincial va donar el vistiplau a aquella sol·licitud, però a causa de l'oposició manifesta dels framenors franciscans -que també pretenien d'establir-se en aquesta vila-, l'aprovació definitiva no s'assolí fins al 1617, gràcies a la intervenció del bisbe de Girona. La fundació es materialitzà l'any següent.
La vila d'Arenys de Mar amb la capella de la Pietat (turó de l'esquerra),
i el convent del Paradís a la dreta
Inicialment, els fou cedida la capella de la Mare de Déu de la Pietat per tal que s'hi instal·lessin mentre adquirien uns terrenys per a bastir el convent. El 1620 es va posar la primera pedra al lloc anomenat "del Paradís". El mateix any ja van ocupar un edifici provisional força elemental i amb greus mancances, i el 1632 va començar la reconstrucció amb un nou edifici que fou finançat amb deixes i aportacions de la població. El 1634 es van poder traslladar a la nova edificació, amb l'església, claustre i convent, el temple es va acabar el 1648 i era dedicat a la Mare de Déu del Bon Viatge (Visitació) tot i que l'indret del convent era conegut amb el nom de la "Plana del Paradís" a causa de la seva excel·lent situació.
Després de l'exclaustració de 1835, a finals d’aquell segle l'espai del convent es va transformar en granja avícola molt coneguda, que prengué el nom de "Granja Avícola Paraíso". Per un altre costat, el 1863 el pare Joan Baptista Pruna, fill d’Arenys de Mar, va edificar a l’hort de la casa paterna una església dedicada a la Visitació i un convent (1863 i 1879). En aquest lloc, el 1889, es va proclamar el decret de tripartició de la Província Caputxina d’Espanya en tres noves entitats: Aragó, Castella i Toledo. El 1929 es va inaugurar el nou convent, obra de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. Durant la guerra Civil l'edifici conventual fou confiscat i ocupat, tanmateix, es va poder salvar la biblioteca i arxiu. L'edifici fou recuperat el 1939, i encara manté la seva activitat com a casa noviciat i de formació.
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- MARTÍ, Conrad J. (1975). Estadística de la Província de Frares Menors Caputxins de Catalunya (1900-1975). Barcelona: Cúria Provincial
- PACÍFIC DE VILANOVA (1944). Estadística de la Província de Frares Menors Caputxins de Catalunya. Barcelona