Els orígens d'aquest petit priorat encara són foscos, l'església podria existir des dels segles IX o X i possiblement ja existiria una cel·la monàstica en aquella època. A l’interior de l’església es va trobar una inscripció funerària, d’un tal Baio, que s’ha datat entre els segles IX i X. Però la documentació més antiga és del 1002 quan és una església depenent de Sant Cugat.
Més endavant hom troba aquest lloc com a depenent del castell de Burriac des d’on haurien fundat un priorat, restaurant la vida comunitària després que el lloc hagués resultat afectat per una invasió sarraïna l’any 985. El 1080 l'església fou cedida pels senyors de Burriac al monestir de Cluny, en detriment de Sant Cugat, el que va encetar un disputa entre els dos monestirs, el 1098 hom va aconseguir que Ramon Berenguer III li confirmés la possessió a Sant Cugat, tot i que finalment va anar a mans de Cluny, qui va restaurar la vida monàstica i va posar el cenobi sota la direcció de Sant Pere de Casserres: els priors de Clarà eren monjos de Casserres. Des del segle XV el lloc va passar a mans de priors comendataris, i segurament sense comunitat, que únicament administraven les escasses rendes. Aquest priorat fou abolit formalment el 1592. Consta que el 1752 la capella no tenia culte i es trobava en estat de ruïna. Sant Pere de Clarà fou restaurat el 1920 per l’arquitecte Joan Rubió.
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1991). Inventari d'esglésies. Vol. 24. Maresme. Barcelona: Arxiu Gavín
- GRAUPERA, Joaquim (2011). Els monestirs del Baix Maresme. Una visió de conjunt. Els monestirs medievals. Actes del 10 al 24 de novembre de 2007. Mataró: Associació Cultural Grup d’Història del Casal
- GRAUPERA, Joaquim. 2002). El Priorat de Sant Pere de Clarà. Panteó funerari de les nissagues Sant Vicenç i Des Bosc (Argentona, El Maresme). Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 19
- LAFUENTE, Maria; i altres (2011). Resultats de la prospecció geofísica realitzada al priorat medieval de Sant Pere de Clarà, Argentona (El Maresme). Els monestirs medievals. Actes del 2007. Mataró: Associació Cultural Grup d’Història del Casal
- PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). Sant Pere de Clarà. Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
Sant Pere de Clarà és a ponent del terme d'Argentona, prop d'Òrrius