Convent de Sant Martirià de Banyoles
Caputxins de Bayoles / Servites de Banyoles
(Banyoles, Pla de l'Estany)
El convent dels Caputxins de Banyoles va tenir una durada efímera, entre els anys 1583 i 1638. La fundació es va fer gràcies a la voluntat de l'abat benedictí de Sant Esteve, que era el senyor del lloc. Els fou cedida la capella i ermita de Sant Martirià situada en un indret elevat, el Puig de Lió, sobre el llac, al nord de la vila. El lloc és documentat des del 1280, tot i que consta que l'any 1086 ja es conservaven en aquest lloc les relíquies de sant Martirià, les quals foren traslladades definitivament al monestir de Sant Esteve el 1290.
L'estany de Banyoles des del puig de Sant Martirià
El convent dels caputxins era una casa molt humil, i per donar aixopluc a la reduïda comunitat fou adaptada d'una manera molt simple l'ermita preexistent, ja el 1614 es va plantejar abandonar aquell establiment a causa del mal estat en què es trobava i del seu aïllament, hom diu que més aviat era una cabana de pastors que un convent. En el Capítol Provincial de 1625 es va determinar un canvi d'ubicació i fins i tot es va acceptar un llegat que hauria d'ajudar a fer-ho realitat; però no reeixí. El Capítol de 1637 va acordar demanar a Roma la supressió del convent, cosa que es va fer efectiva l'any següent, tot i l'oposició dels vilatans. Els caputxins van retornar la casa als benedictins de Sant Esteve, que la van cedir als servites, tot i que l'any 1683 i encara el 1734 novament es van fer passos pel retorn dels caputxins, però sense que les converses arribessin a bon port. No hi ha restes de la casa dels caputxins, només de les construccions que es van fer més endavant.
El 1638, quatre mesos després que els caputxins deixessin el convent, el bisbe de Girona va autoritzar que els servites l'ocupessin. L'arribada d'aquest orde a Banyoles no va ser ben rebuda per la comunitat benedictina de Sant Esteve i fins i tot el 1674 aquests van expulsar els frares de Sant Martirià. Un cop normalitzada la situació, els servites van iniciar la construcció d'un nou convent, la primera pedra del qual es va posar l'any 1723. Aquesta construcció va allargar-se en el temps i no fou fins al 1784 que es va poder inaugurar la nova església. Amb el nou edifici en ús, es van readaptar algunes de les antigues construccions de l'època caputxina, l'església d'aquests va esdevenir porteria i l'antiga Capella dels Dolors es va adaptar com a celler.
El 1809 els servites foren expulsats del seu convent per les tropes napoleòniques, el convent es va fortificar i s'hi va instal·lar una guarnició. Aprofitant un moment en què aquells soldats havien deixat el lloc, fou atacat i els edificis es van enderrocar per evitar el seu retorn i atrinxerament. Acabada la guerra els servites van edificar un nou convent a la placeta dels Estudis, dins la ciutat, i es van dedicar a l'ensenyament. Després d'una expulsió temporal (1822-1823) el lloc fou abandonat definitivament el 1835 sense haver acabat d'aixecar el convent. Després la casa va passar a mans públiques i va tenir diversos usos, escola, oficina de correus i finalment s'hi va establir el Museu Darder (1916).
Capçalera d'un goigs
Es considera que aquest personatge, que va viure cap al segle XIII, era natural de la Toscana, va professar com a monjo i va arribar a ocupar el càrrec d'abat del seu monestir. Més endavant va viatjar a Orient i finalment es va desplaçar al monestir de l'Illa Gallinara, prop d'Albenga (Ligúria) més endavant va esdevenir bisbe d'aquella diòcesi. Fou venerat en aquella ciutat fins que les seves relíquies es van traslladar a Banyoles, on encara gaudeix de devoció.
- ABELLAN, Joan Anton (2011). Els tres convents dels pares servites a Banyoles. Revista de Banyoles
- ALSIUS, Pere (1872). Ensaig histórich sobre la vila de Banyoles. Barcelona: Obradors y Sulé
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- DOMENEC, Antonio V. (1630). Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña. Girona: Garrich
- GALLOFRÉ, Jordi (2010). La presència dels ordes religiosos a Banyoles. Miscel·lània en honor de Josep Maria Marquès. Diputació de Girona, Publicacions de l´Abadia de Montserrat
- RIART I VENDRELL, Joan (2019). Els caputxins de Banyoles: De la solemne processó d’entrada a l’assalt final del convent. Paratge, núm. 32
El convent era al puig de Sant Martirià, al nord de la ciutat. Es conserven restes escasses de l'establiment de l'època dels servites