Aquesta església, dedicada a Sant Andreu, ja es troba l'any 844 en un precepte de Carles el Calb a favor del monestir de Sant Medir, on s'esmenta al costat d'altres cel·les que pertanyien a aquell monestir, condició que manté fins a l'any 922. El 942, Sant Medir es va traslladar a Santa Maria d'Amer, que va continuar mantenint la propietat de Sant Andreu, tot i que cap al segle X-XI devia perdre la condició monàstica, el 1187 només s'esmenta com església. És parroquial des del 1372.
Bibliografia:
- ABADAL, Ramon d’ (2007). Catalunya Carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. 1. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Gironès, Selva. Barcelona: Arxiu Gavín
- SANZ, Antoni (1991). Sant Andreu del Terri. Catalunya Romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
Situació:
Sant Andreu del Terri està situat entre Cornellà del Terri i Medinyà