L'actual església de Sant Medir
El monestir de Sant Medir és un dels més antics dels fundats amb el patrocini carolingi dins el marc que hom coneix com Marca Hispànica, la data del seu establiment és desconeguda, però s'esmenta l'abat Deodat qui cap al 830 aconseguia de Lluís el Pietós la seva protecció i immunitat.
La immunitat fou renovada per Carles el Calb l’any 844 en un precepte que s’ha conservat, el document esmenta, a més de Sant Medir i Sant Genís, les cel·les de Santa Maria d'Amer, Sant Andreu del Terri, Santa Maria de Colomers i Santa Maria de Càrcer. L’any 942, Sant Medir fou víctima d’una incursió i segurament a causa d’això la comunitat hauria decidit refer el monestir a Amer, més protegit, l’església d’aquest lloc es va consagrar l’any 949. La casa de Sant Medir hauria perdut la seva condició monàstica i el 1187 es troba en qualitat d’església parroquial. El 1980 el lloc fou ocupat per les monges cistercenques de Santa Maria de Cadins, que hi van romandre fins fa uns anys.
Il·lustració de les Grandes Chroniques de France (c1400)
Bibliothèque nationale de France
Capçalera d'un goigs de l'època de les cistercenques
Col·lecció particular
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Gironès, Selva. Barcelona: Arxiu Gavín
- MALLORQUÍ, Elvis (2017). Precepte del 844 concedit pel rei Carles el Calb al monestir de Sant Medir i Sant Genís -de Cartellà-, que al segle X esdevingué Santa Maria d’Amer. Ajuntament d’Amer
- PLADEVALL, Antoni (1991). Sant Joan Salerm o de l’Erm. Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- PRUENCA I BAYONA, Esteve (1995). Diplomatari de Santa Maria d'Amer. Barcelona: Fundació Noguera
Sant Medir és al nord-oest de Girona