En aquesta capella de Sant Joan de l’Erm hi havia una comunitat de donats el 1276. En el primer quart del segle XIV, les monges de Santa Coloma de Matella van intentar traslladar-se a aquest lloc a causa de la manca de condicions que patia aquella casa empordanesa, el trasllat finalment no es va completar.
A mitjans d'aquell segle en aquest lloc hi havia una reduïda comunitat benedictina formada per monges procedents de Matella, que havia patit els efectes de la pesta del 1348 que va deixar una única monja amb vida, i altres de Sant Joan de l'Erm, creant una única entitat. El 1362 estava en plena decadència i van demanar el trasllat al monestir de Santa Maria de Vilanera, operació que es va formalitzar entre aquell any i el següent. El monestir estava situat en el terme parroquial de Sant Pere de Juià, hom identifica el lloc amb la capella de Sant Joan de l'Erm, al sud del nucli habitat de Juià, ara en ruïnes que es corresponen a una construcció posterior a l'època en què estaria ocupada per la comunitat benedictina.
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Gironès, Selva. Barcelona: Arxiu Gavín
- MARQUÈS, Josep M. (1996). Set cenobis femenins de l’Empordà. Estudis del Baix Empordà. Vol. 15. Sant Feliu de Guíxols: Publicacions de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà
- MONSALVATJE, Francesc (1917). Los condes de Ampurias vindicados. Noticias históricas, XXV. Olot: R. Bonet
- PLADEVALL, Antoni (1991). Sant Joan Salerm o de l’Erm. Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1995). Els monestirs de benedictines de l'Empordà. Estudis del Baix Empordà. Núm. 14
La capella és situada al sud del poble de Juià. Cal seguir una pista que s'enfila per la muntanya. Poc després hi ha un trencall no apte per a vehicles, on cal prendre un corriol que porta a les restes del monestir en uns minuts