Monestir de Santa Maria de Vilanera
Beate Marie Podii de Vilaneria / Santa Maria del Puig de Vilanera
(l'Escala, Alt Empordà)
Restes de l'església
Monestir de monges benedictines, fundat el 1328 a instàncies d'Arnau de Soler, ardiaca de Besalú. La primera abadessa fou Fresca de Soler, germana del fundador i priora de Santa Maria de Penardell. El 1362 s’hi va afegir la comunitat de Sant Joan de l’Erm, que poc abans havia acollit les monges de Santa Coloma de Matella, el que va proporcionar noves rendes al monestir que passava per una època de decadència.
Restes de l'església
El 1386 els edificis eren en ruïna a causa de la guerra i el 1396 les monges demanaven la seva integració amb la comunitat de Penardell, cosa que no es va arribar a realitzar. Finalment el 1403 el papa Benet XIII va autoritzar la fusió d’aquesta comunitat formada només per tres monges amb la de Sant Bartomeu de Peralada, de canongesses agustinianes. Es conserven les ruïnes d'un mur de l'església dalt del turó. Prop del mas Vilanera hi ha més restes del cenobi: uns murs de difícil identificació. Possiblement el mateix mas, que té integrada una torre de defensa, estigui bastit sobre antigues estructures del monestir. Dins el mateix entorn hi ha un camp de sitges que s’utilitzarien en època del monestir tot i que siguin d’origen molt més antic.
Sitges
- AGUSTÍ, Bibiana, i altres (2004). Excavacions arqueològiques a Vilanera (l’Escala, l’Alt Empordà). Tribuna d’arqueologia. Generalitat de Catalunya
- BADIA I HOMS, Joan (1985). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
- GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d’esglésies. Vol. 13, Alt Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1995). Els monestirs de benedictines de l'Empordà. Estudis del Baix Empordà. Núm. 14
Des de l'Escala, en direcció Albons. El Mas Vilanera queda a l'esquerra, una mica apartat de la carretera. Les restes del monestir són a prop d'aquest casal