Convent dels Caputxins de Calella
Convent de les Dues Viles / Santa Maria dels Socors de Calella / Convent de Sant Agustí
(Calella, Maresme)
Fotografia de Gaietà Barraquer, 1899
Publicada a: Las casas de religiosos en Cataluña...
Aquesta és una fundació caputxina que té el seu origen en la voluntat dels marquesos d'Aitona, senyors de Calella, d'establir en aquest lloc un convent d'aquest orde i així ho van sol·licitar. Aquella iniciativa fou aprovada el 1693, però les circumstàncies polítiques del moment van ajornar la seva realització. El 1699 la Universitat de Calella va autoritzar l'establiment dels caputxins, però el vistiplau eclesiàstic no va arribar fins al 1700, data en què finalment es va fer efectiu.
Il·lustració publicada a: Las casas de religiosos en Cataluña...
Aquell mateix any els foren donats uns terrenys just al límit amb Pineda, mentre s'edificava el nou convent, els caputxins es van establir provisionalment a l'hospital, el 1701 es va posar la primera pedra de l'edifici, que no es va inaugurar fins al 1709. Es va dedicar a Santa Maria dels Socors, o de Cervelló a causa de la devoció que li tenien els fundadors; també era conegut com el convent de les Dues Viles a causa de la seva situació, just a la divisió entre Calella i Pineda. La vida conventual va seguir sense entrebancs destacables fins que, el 1794, arran dels enfrontaments militars amb França, l'edifici fou desallotjat i convertit en hospital, fins al 1795.
La pau no seria molt llarga, el 1808 les tropes franceses van saquejar Calella en dues ocasions i el convent va resultar especialment afectat i fou incendiat. Després de la seva restauració, es va haver d’abandonar novament, aquest cop per la situació política del país en aquell moment, entre el 1821-23, dispersant-se la comunitat. El 1835 fou exclaustrat definitivament, un cop abandonat pels frares, el lloc fou novament víctima del saqueig i el 1843 es va posar a la venda, esdevenint una propietat particular. Després de passar per diversos propietaris, el 1868 fou adquirit pels frares agustins, que hi van establir un noviciat. El 1936 el lloc fou incendiat i més endavant es va restaurar, convertint-se en una parròquia.
L'església parroquial actual
Planta publicada a: Las casas de religiosos en Cataluña...
El convent representat en un episodi de la guerra del Francès
Horrorosa escena cerca de Calella en 1808
Aiguafort de Bonaventura Planella, publicat el 1822
Fons cartogràfic del Centre Excursionista de Catalunya
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- GAVÍN, Josep M. (1991). Inventari d'esglésies. Vol. 24. Maresme. Barcelona: Arxiu Gavín
- VIVAS LLORENS, Eduardo (1955). El antiguo convento capuchino de Calella y su orden tercera. Barcelona: Myria
El convent és a tocar de la carretera NII, just al límit del terme amb Pineda de Mar