La fundació d’aquest convent es va decidir en un capítol provincial celebrat el 1663 al convent de Montcalvari de Barcelona, en resposta a una petició de la vila de Martorell que ja s’havia fet el 1649 i que no es va materialitzar fins que es va disposar del vistiplau del marquès de Los Vélez, senyor de la vila, que no el va atorgar fins el 1684.
Quan els caputxins van arribar a Martorell volgueren establir-se inicialment a la capella de Santa Margarida, una església depenent del proper priorat de Sant Genís de Rocafort però finalment van aixecar el convent al lloc de la roca dels Archs, la primera pedra es va posar el mateix any de 1684. L’església es va posar sota d’advocació de Sant Ferran per voluntat del marquès de Los Vélez, Fernando Joaquín Fajardo de Recasens (1635-1693). L’establiment definitiu va tenir lloc el 1689 i l’església es va consagrar el 1700. Després d’una exclaustració temporal entre el 1820-23, el lloc fou abandonat pels caputxins de manera definitiva arran de la desamortització, el 1835. L’edifici del convent no es va malmetre i el 1842 fou lliurat a l’Ajuntament de Martorell, després de tenir diversos usos, el 1945 va esdevenir la seu del Museu Municipal Vicenç Ros.
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- DURAN CAÑAMERAS, Félix (1928). El convent de framenors caputxins de Martorell. Franciscalia. Barcelona: Ed. Franciscana
- GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Vol. 21. Baix Llobregat. Barcelona: Arxiu Gavín