Priorat de Sant Genís de Rocafort
Sant Genís de Martorell / S Genesii Roca Fortem / Rupeforti
(Martorell, Baix Llobregat)
El castell de Rocafort s’aixecava en un indret estratègic, sobre l’actual ciutat de Martorell, un punt clau defensiu en front de les ràtzies islàmiques de l’edat mitjana. Al segle XI el lloc estava en mans dels senyors de Castellví de Rosanes i ja hi devia haver una capella dedicada a Sant Genís.
El 1042, Bonfill de Castellvell i la seva esposa Sicarda van fundar el priorat que van dotar amb béns i terres per assegurar el seu manteniment. Tot fa pensar que l’establiment de la comunitat monàstica benedictina trigaria anys en fer-se realitat, potser hi residia un monjo ermità mentre es bastien les dependències monàstiques. De fet, el priorat no es consolidaria fins molt més endavant, sembla que els primers monjos procedien de Sant Cugat del Vallès. El 1110 Sant Genís va rebre una donació important destinada a la construcció de l’església, el que fa pensar que si no tenia activitat, aquesta arribaria aviat i es pot confirmar documentalment el 1126.
El 1166 es coneix el nom del primer prior de Sant Genís del que hi ha notícies, Bernat. El priorat tenia al seu càrrec l’església parroquial de Santa Margarida, una antiga basílica paleocristiana (segles VI-VII) situada al pla, sota el turó on s’aixeca Sant Genís. La bona situació econòmica de la casa hauria permès la reconstrucció de les dues esglésies, obra començada segurament en la primera meitat del segle XII. La relació del priorat de Sant Genís de Rocafort amb l’abadia de Sant Cugat del Vallès es va estendre fins una data indeterminada, a mitjan del segle XIII, quan va passar dependre de l’antic monestir de Sant Miquel de Cruïlles (Baix Empordà) i de retruc de la gran abadia de Sant Miquel de la Clusa (Piemont) lloc d’on havia passat a dependre Cruïlles a començament del segle XII.
El 1336 va morir assassinat fra Bernat Roig, prior de la comunitat; com autor del crim fou acusat un altre monjo que havia estat a Cruïlles i que s’havia refugiat a Sant Llorenç de Munt. En aquesta època la casa va caure en decadència, fet que es va veure agreujat a causa d’un greu episodi de pesta negra (1348). Un segle més tard la decadència s’havia accentuat i el 1448 les coses van empitjorar a causa d’un sisme que va arruïnar els edificis, deixant les dues esglésies molt afectades i amb les teulades esfondrades. A causa de l’estat d’abandó que patia, el papa Climent VII va emetre una butlla (1534) on posava les esglésies sota el patronatge del mercader Joan Bolet amb l’encàrrec de restaurar-les. El priorat fou secularitzat, restant en endavant sota l’autoritat dels nous patrons laics i dels priors seculars, situació que es va allargar fins a començament del segle XIX.
D'on depenia aquest priorat a partir del segle XIII
Museu Santacana, l'Enrajolada. Martorell
Portal de l'església
Portal de l'església
Restes del recinte fortificat
que defensava el priorat
Fotografia de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
Fotografia de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
- BAUCELLS I REIG, Josep (1984). El priorat de Sant Genís de Rocafort. Compendi de la seva història i una descripció dels edificis romànics escrita al segle XVI. Miscel·lània Fort i Cogul. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- BAUCELLS I REIG, Josep (2007). El priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell). Martorell: Centre d’Estudis Martorellencs
- CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1990). Castell de Rocafort. Els castells catalans. Vol. I. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- DEL FRESNO, Pablo; i altres (2023). Noves descobertes a Sant Genís de Rocafort (Martorell). Precedents i distribució del monestir medieval... Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia. Universitat de Girona
- GARÍ, Blanca (1985). El linaje de los Castellvell en los siglos XI y XII. Monografies Mediavalia, núm, 5. U. Autònoma de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Vol. 21. Baix Llobregat. Barcelona: Arxiu Gavín
- MARTÍN, Antoni (2015). Actuacions arqueològiques i estudis previs al conjunt monumental de Sant Genís de Rocafort (Martorell, Baix Llobregat). Actes del V Congrés d’Arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Barcelona: Acram
- MASAGUÉ, Josep M. (2016). Sant Genís de Rocafort (Martorell). Amics de l’Art Romànic de Sabadell, núm 162
- PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992). Sant Genís de Rocafort. Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SOCORREGUT DOMÉNECH, Josep (2015) Conjunt de Sant Genís de Rocafort. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva realitzada al castell- priorat. Campanya 2014. Ajuntament de Martorell
Les importants ruïnes de l'església de Sant Genís són elevades en un turó, sobre l'autopista
L'església de Santa Margarida és a baix, entre el cementiri i l'autopista