Des d'abans del 957, hi ha constància de l'existència en aquest lloc d'una església dedicada a Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel, que segons una antiga tradició fou aixecada a iniciativa dels monjos de Sant Cugat, i de la qual desconeix amb exactitud la data de la fundació. Va mantenir la seva dependència de Sant Cugat fins que el 1013 va ser adquirida pel comte Ramon Borrell.
Camí dels Monjos
En aquella data, el monestir fou fundat com abadia independent amb el suport comtal, el seu primer abat fou Borrell, esmentat el 1018. L'abat Odeguer (c1050-1063) fou un dels principals impulsors de la seva prosperitat i va iniciar la construcció de l'església, que es va consagrar el 1064, quan el cenobi tenia una comunitat amb una vintena de monjos, nombre que va anar disminuint amb el decurs del temps. El 1086 fou unit a Sant Ponç de Tomeres (Erau), però recuperaren la independència altre cop, el 1098. L'any següent va passar a dependre de Sant Cugat.
El 1450 un incendi afectà l'església. Potser degut al seu aïllament, va entrar en decadència, des del 1505 va començar a tenir abats comendataris. El 1608 es va unir efectivament a la Congregació Claustral Tarraconense de la qual havia format part des del 1219, llavors va deixar de tenir vida comunitària i el lloc era ocupat per algun religiós. Amb la guerra del Francès es va agreujar l'abandonament, que es va allargar fins al 1868 quan va començar la seva restauració gràcies al rector de Sant Llorenç Savall, Antoni Vergés. El temple es tornà a obrir el 1871 i es va adaptar un habitatge en el que havia estat monestir. Fou declarat monument nacional el 1931.
L'església, amb la galilea que s'estén al seu costat sud, és l'única resta aparent de l'antic monestir. És una construcció de planta basilical, amb tres naus i transsepte. Té una cúpula al mig, de planta octogonal. El campanar és molt baix, probablement, la seva construcció no es va completar mai.
L'absis central
El campanar
Exterior de la galilea, al sud de l'església
La galilea
La galilea
Sepulcre a la galilea
Fotografia d'autor desconegut (c1920)
Col·lecció particular
Fotografia d'autor desconegut (c1920)
Col·lecció particular
Planta del monestir publicada a
Monasterio de Sant Llorens del Munt. Memoria descriptiva
Elías Rogent (1891)
Postal antiga, col·lecció particular
Dibuix publicat a España, obra pintoresca en láminas..., 1842
Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico
- BALLBÈ I BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Vol. 2. Matadepera
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- FERRANDO, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- PALADEVALL, Antoni (1961). El monasterio de Sant Llorens del Munt. Ausa, núm. 37, 38 i 39
- PLADEVALL, Antoni (1991). Sant Llorenç del Munt. Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- PLADEVALL, Antoni; ADELL, Joan-Albert (1980). El monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. Barcelona: Artestudi Ed.
- PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: I. E. Catalans
- PUIG I USTRELL, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Vols. 1, 2 i 3. Barcelona: Fund. Noguera
- PUIG I USTRELL, Pere; i altres (2013). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230). Barcelona: Fundació Noguera
- ROGENT, Elías (1891). Monasterio de Sant Llorens del Munt. Memoria descriptiva. Imprenta y Litografía de Henrich y Cª. Barcelona
- SOLÀ, Fortià (1964). Història de Sant Llorenç del Munt. Sabadell: Amigos de las Escuela Pías
- VERGÉS, Anton (1871). Sant Llorens del Munt, son passat, son present y venider. Barcelona: Pau Riera
L'abadia benedictina de Sant Llorenç del Munt és situada al cim de la Mola. S'hi pot anar des de Can Pobla pel Camí dels Monjos en cosa de tres quarts d'hora. Des de Terrassa, cal agafar la carretera BV1221 en direcció Mura i desviar-se al PK 7,1 per una pista no senyalitzada cap Can Robert (és més curt el camí que surt del carrer Boixaderes de Matadepera). Si la pista és en bon estat, també es pot deixar el vehicle a Can Pobla