Monestir de Sant Miquel de Cruïlles
Sancto Michaeli Crudilias / Crudiliis
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà)
Aquest és un dels monestirs catalans de certa entitat que històricament no havia gaudit d’un estudi acurat, les poques dades que es coneixien s’han anat repetint arreu, fins i tot amb interpretacions contradictòries. D’altra banda, no es disposa de cap acta fundacional o document similar, el que ha donat peu a diferents lectures.
S'ha considerat que l'església de Cruïlles havia estat fundada el 904 pel bisbe Servus Dei, però Elvis Mallorquí, en el seu estudi (vegeu bibliografia) considera que aquell acte no fa referència a Cruïlles sinó a una església situada a la Bisbal o Fonteta. Això fa que el document més antic que fa referència a aquesta casa sigui el testament de Gilabert de Cruïlles del 7 d'abril de 1035, on aquest fa una deixa a favor del monestir. El cenobi, doncs, ja estava en funcionament en aquella data. Altres documents posteriors i propers en el temps confirmen la seva existència. En l'acta de consagració de Santa Eulàlia de Cruïlles (de l'any 1062) s'esmenta el monestir i un nucli poblat al seu costat, el 1100 Guadall de Cruïlles signava un document a l'església del monestir on reconeixia les possessions d'aquest lloc.
Tots aquests actes confirmen l'important vincle entre la casa senyorial de Cruïlles i el monestir i fan pensar que aquesta intervingués directament en la seva fundació. En un segon pla es troben els senyors de Sant Sadurní de l'Heura, també actius en operacions vinculades amb el monestir. En el testament de la comtessa Ermessenda de Carcassona (vídua del comte Ramon Borrell) de l'any 1057 hi consta, entre altres, una deixa de 30 mancusos a Cruïlles. El 1130 Ramon Berenguer III també va fer donació d'un mas a Palafrugell. En un testament del 1121 s'esmenta la dependència de Cruïlles de la gran abadia de Sant Miquel de la Clusa (Piemont), concretament es tracta d’unes deixes al monestir italià i a Sant Miquel de Cruïlles.
Façana de l'església i el campanar
(San Michele della Chiusa)
(Sant Miquel de la Clusa, Sacra di San Michele)
Es tracta d'un important monestir benedictí establert a la Vall de Susa, prop de la ciutat de Torí (Piemont), la seva fundació fou impulsada per Hug de Montboissier qui va aconseguir la cessió de l'indret de la Chiusa, on hi havia una capella dedicada a sant Miquel. El primer abat de la casa fou Advert, monjo d'origen occità, que s'hi hauria establert cap al 983. La intervenció del papa Silvestre II (Gerbert d'Orlhac, monjo del monestir alvernès d'aquest nom) va impulsar el seu desenvolupament, al que s'hi van afegir els reis d'Itàlia i emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, especialment Enric III.
Possiblement, aquella relació de dependència (moderada per raons de distància) tingui el seu origen a finals del segle XI, en època del primer prior conegut, Bernat Amat, personatge segurament del llinatge dels senyors de Sant Sadurní. Hom troba aquest Bernat a Santa Maria de Cervià, priorat depenent de la Clusa, que segurament intervindria en la submissió de Cruïlles a l'abadia italiana el que afavoriria el seu nomenament com a prior de Cruïlles, on figura amb aquest càrrec el 1100. En aquest sentit, una butlla del papa Innocenci IV atorgada a favor de l'abadia del Piemont li confirmava les seves possessions, entre les quals figurava Cruïlles. En una data indeterminada, almenys des del 1282, el priorat de priorat de Sant Genís de Rocafort (Baix Llobregat) depenia de Cruïlles.
El 1592 només tenia un monjo i el prior, en aquell moment la casa (juntament amb Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà) fou annexionada pel bisbe de Girona a Sant Pere de Galigants. La documentació de Cruïlles es va barrejar amb la de Sant Pere i la de Sant Miquel de Fluvià arran d’aquella annexió, Villanueva va poder consultar documentació d’aquesta casa a Galligants, aquests escrits en van traslladar a l'Arxiu de la Delegació d'Hisenda de Girona (on els va consultar Montsalvatge) i entre el 1918 i 1932 van passar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on actualment es conserva el nucli principal, tot i que hi ha altres arxius amb documentació diversa relativa a Cruïlles.
Durant la guerra del Francès el lloc fou ocupat per l'exèrcit. No va ser fins ben entrat el segle XX que hom es va interessar pel monument i les peces d'art que encara conservava. Durant la segona meitat del segle XX i darrerament, ja en el segon decenni del XXI, s'hi han portat a terme importants obres de consolidació i restauració de l'edifici i de les pintures murals que encara conserva. L'església monàstica de Cruïlles és de planta basilical, amb tres naus i transsepte sobre el qual s'aixeca una cúpula amb cimbori exterior, conserva els tres absis semicirculars. Hom considera que es tracta una construcció del segle XI, és a dir de l'època fundacional.
Aquell edifici primitiu fou modificat en diverses ocasions. Encara en època medieval es va aixecar una torre exterior de planta gairebé quadrada, adossada a la nau sud i el transsepte. Al segle XVI es va modificar l’edifici a causa de l'esfondrament del tram més occidental de la nau, aixecant una nova façana que escurçava el temple, també en aquesta època es degueren aixecar els contraforts i la torre campanar de planta quadrada. A més d’aquest edifici, es conserva un mur amb una obertura i arcs que pertanyien a la sala capitular perduda.
Ossera d'Elisabet d'Hongria, muller de Bernat de Cruïlles (1294)
Ossera de la família Cruïlles (1348)
Abans al claustre
Decoració mural amb lleons enfrontats, sobre un fons vermellós
Segona meitat del segle XII
Fragment de decoració mural al transsepte nord
Traïció de Judes (segona meitat s XII)
Torre adossada i creuer
Contraforts del mur sud
Obertures de la sala capitular
Finestral de la sala capitular
Interior del campanar
Esquema de la planta de l'església
Biga de Cruïlles
Es tracta d’un element d’un baldaquí que es va descobrir formant part
del suport del retaule de Sant Miquel. Aquesta magnífica peça té
representada a la part davantera una processó de monjos, potser una
escena monàstica o millor una escena relacionada amb sant Miquel, el
titular de l’església: el miracle del Mont Gargano. Podria datar-se a
començament del segle XIII. Conservada ara al Museu d’Art de Girona.
Majestat de Cruïlles
Es tracta d’una peça d’un metre d’alçada que representa el Crist en
majestat, vestit i coronat. El suport és una creu de fusta policromada
que porta representat l’Agnus Dei al dors. Hom situa aquesta obra a la
segona meitat del segle XII. Es conserva al Museu d’Art de Girona.
Retaule de Sant Miquel
Era el retaule major de l’església monàstica, obra contractada amb Lluis
Borrassà el 1416 que consta d’un cos amb tres carrers i una predel·la
mal conservada que inclou un tabernacle al centre. També al Museu d’Art
de Girona.
Caiguda dels àngels rebels
Victòria de l'exèrcit de Siponto
Calvari
Sant Miquel pesant les ànimes
Missa a l'església del Mont Gargano
Miracle del Mont Gargano
Sant Miquel Arcàngel
Victòria sobre l'Anticrist
Imatges històriques de Cruïlles:
Dibuix de Josep Pella, publicat a la seva
Historia del Ampurdán (1883)
Fotografia publicada per Montsalvatge a
Los monasterios de la diócesis gerundense (1904)
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
Desmuntatge del retaule de Lluis Borrassà
Fotografia del Butlletí dels museus d'art de Barcelona. Vol. I. Núm. 3 (1931)
- BADIA I HOMS, Joan (1977). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. I. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS, Joan, i altres (1984). Sant Miquel de Cruïlles. Catalunya romànica. Vol. VIII. L’Empordà I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- CARRERO, Eduardo (2007). Imágenes litúrgicas. La viga de Sant Miquel de Cruïlles (Museu d'Art de Gerona) y la dedicación de su iglesia. Arte y cristianismo. In memoriam de Juan Plazaola Artola, S.I. San Sebastián: Univ. Deusto
- FOLCH I TORRES, Joaquim (1931). Pintures murals romàniques de l’absis de l’església del monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Butlletí dels museus d'art de Barcelona. Vol. I. Núm. 3. Junta de Museus
- GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d'esglésies. Vol. 14. Baix Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
- MALLORQUÍ GARCIA, Elvis (2000). El monestir de Sant Miquel de Cruïlles a l'edat mitjana. Estudi i edició dels documents (1035-1300). Ajuntament de la Bisbal d'Empordà
- MONSALVATJE, Francisco (1904). Los monasterios de la diócesis gerundense. Noticias históricas XIV. Olot: J. Bonet
- PALAZZO, Éric (2014). La poutre Catalane de Cruïlles. L’invention chrétienne des cinq sens dans la liturgie et l’art au Moyen Âge. París: Ed. du Cerf
- PELLA I FORGAS, José (1883). Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del Nordeste de Cataluña. Barcelona: Ll. Tasso
- PLADEVALL, Antoni (2011). La comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona. Amics de l’art romànic de Sabadell
- PUNSETI, Daniel (2010). Les pintures romanicogòtiques de l’església del monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Revista del Baix Empordà. Núm. 29
- REXACH CAMPS, Sergi (2019). L’alimentació en el monestir de Sant Miquel de Cruïlles
- REXACH CAMPS, Sergi (2022). Els monjos del monestir de Sant Miquel de Cruïlles i la justícia: crònica d’un assassinat fallit (1353). Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- SUTRÀ I VIÑAS, Joan (1959). El monestir de Sant Miquel de Cruilles. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Vol. 1
- VILLANUEVA, Jaime (1850). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XIV. Viage a Gerona. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia
- ZARAGOZA I PASCUAL, Ernest (1998). Notícies històriques dels monestirs de Galligants, Fluvià i Cruïlles. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. 39
Per anar al monestir de Sant Miquel de Cruïlles, des de la Bisbal, cal seguir la carretera que porta a Cruïlles i Sant Sadurní de l'Heura. Entre aquestes dues poblacions, s'agafa un trencall a l'esquerra, que hi porta