Monasterio de Sant Miquel de Cruïlles

Sancto Michaeli Crudilias / Crudiliis

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà)

Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles

Éste es uno de los monasterios catalanes de cierta entidad que históricamente no había disfrutado de un cuidadoso, los pocos datos que se conocían se han ido repitiendo, incluso con interpretaciones contradictorias. Por otra parte, no se dispone de ningún acta fundacional o documento similar, lo que ha dado pie a distintas lecturas.

Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles

Se ha considerado que la iglesia de Cruïlles había sido fundada en 904 por el obispo Servus Dei, pero Elvis Mallorquí, en su estudio (ver bibliografía) considera que ese acto no hace referencia a Cruïlles sino a una iglesia situada en la Bisbal o Fonteta. Esto hace que el documento más antiguo que hace referencia a esta casa sea el testamento de Gilabert de Cruïlles del 7 de abril de 1035, donde éste hace un legado a favor del monasterio. El cenobio, pues, ya estaba en funcionamiento en esa fecha. Otros documentos posteriores y cercanos en el tiempo confirman su existencia. En el acta de consagración de Santa Eulàlia de Cruïlles (del año 1062) se menciona el monasterio y un núcleo poblado a su lado, en 1100 Guadall de Cruïlles firmaba un documento en la iglesia del monasterio en el que reconocía las posesiones de este sitio.

Todos estos actos confirman el importante vínculo entre la casa señorial de Cruïlles y el monasterio y hacen pensar que ésta interviniera directamente en su fundación. En un segundo plano se encuentran los señores de Sant Sadurní de l'Heura, también activos en operaciones vinculadas con el monasterio. En el testamento de la condesa Ermessenda de Carcasona (viuda del conde Ramon Borrell) del año 1057 consta, entre otros, un legado de 30 mancusos a Cruïlles. En 1130 Ramon Berenguer III también hizo donación de una masía en Palafrugell. En un testamento de 1121 se menciona la dependencia de Cruïlles de la gran abadía de San Michele della Chiusa (Piamonte), concretamente se trata de unas donaciones al monasterio italiano y a Sant Miquel de Cruïlles.

Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Fachada de la iglesia y campanario
San Michele della Chiusa
San Michele della Chiusa
Abadía de San Michele della Chiusa
(Sacra di San Michele)

Se trata de un importante monasterio benedictino establecido en el Valle de Susa, cerca de la ciudad de Turín (Piamonte), su fundación fue impulsada por Hugo de Montboissier quien logró la cesión del lugar de la Chiusa, donde se encontraba una capilla dedicada a san Miguel. El primer abad de la casa fue Advert, monje de origen occitano, que se habría establecido allí hacia el 983. La intervención del papa Silvestre II (Gerberto de Orlhac, monje del monasterio auvernés de este nombre) impulsó su desarrollo, al que se añadieron los reyes de Italia y emperadores del Sacro Imperio Romano Germánico, especialmente Enrique III.

La Chiusa

(Sigue...)

Posiblemente, aquella relación de dependencia (mitigada por razones de distancia) tenga su origen a finales del siglo XI, en época del primer prior conocido, Bernat Amat, personaje seguramente del linaje de los señores de Sant Sadurní. Se encuentra este Bernat en Santa Maria de Cervià, priorato dependiente de la Clusa, que seguramente intervendría en la sumisión de Cruïlles a la abadía italiana lo que favorecería su nombramiento como prior de Cruïlles, donde figura con este cargo en 1100. En este sentido, una bula del papa Inocencio IV otorgada a favor de la abadía del Piamonte le confirmaba sus posesiones, entre las que figuraba Cruïlles. En una fecha indeterminada, al menos desde 1282, el priorato de Sant Genís de Rocafort (Baix Llobregat) dependía de Cruïlles.

Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles

En 1592 sólo tenía un monje y el prior, en ese momento la casa (junto con Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà) fue anexionada por el obispo de Girona a Sant Pere de Galligants. La documentación de Cruïlles se mezcló con la de Sant Pere y la de Sant Miquel de Fluvià a raíz de aquella anexión, Villanueva pudo consultar documentación de esta casa en Galligants, estos escritos se trasladaron al Archivo de la Delegación de Hacienda de Girona (donde los consultó Montsalvatge) y entre 1918 y 1932 pasaron al Arxiu de la Corona d'Aragó, donde actualmente se conserva el núcleo principal, aunque existen otros archivos con documentación diversa relativa a Cruïlles.

Durante la guerra de la Independencia el lugar fue ocupado por el ejército. No fue hasta bien entrado el siglo XX que se interesó por el monumento y las piezas de arte que todavía conservaba. Durante la segunda mitad del siglo XX y últimamente, ya en el segundo decenio del XXI, se han llevado a cabo importantes obras de consolidación y restauración del edificio y de las pinturas murales que aún conserva. La iglesia monástica de Cruïlles es de planta basilical, con tres naves y transepto sobre el que se levanta una cúpula con cimborrio exterior, conserva los tres ábsides semicirculares. Se considera que se trata una construcción del siglo XI, es decir de la época fundacional.

Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles

Aquel edificio primitivo fue modificado en varias ocasiones. Aún en época medieval se levantó una torre exterior de planta casi cuadrada, adosada a la nave sur y el transepto. En el siglo XVI se modificó el edificio debido al hundimiento del tramo más occidental de la nave, levantando una nueva fachada que acortaba el templo, también en esta época se debieron levantar los contrafuertes y la torre campanario de planta cuadrada. Además de este edificio, se conserva un muro con una abertura y arcos pertenecientes a la sala capitular perdida.

Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Osario de Elisabet de Hungría, esposa de Bernat de Cruïlles (1294)
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Osario de la familia Cruïlles (1348)
Antes en el claustro
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Decoración mural con leones enfrontados, sobre un fondo rojizo
Segunda mitat del siglo XII
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Fragmento de decoración mural en el crucero norte
Traición de Judas (segunda mitad s XII)
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Torre adosada y crucero
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Contrafuertes del muro sur
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Oberturas de la sala capitular
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Ventanal de la sala capitular
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Interior del campanario
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Esquema de la planta de la iglesia
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles

Viga de Cruïlles

Se trata de un elemento de un baldaquino que se descubrió formando parte del apoyo del retablo de Sant Miquel. Esta magnífica pieza tiene representada en la parte delantera una procesión de monjes, quizás una escena monástica o mejor, una escena relacionada con san Miguel, el titular de la iglesia: el milagro del Monte Gargano. Podría fecharse a principios del siglo XIII. Conservada ahora en el Museu d'Art de Girona.

Sant Miquel de Cruïlles
Viga de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Viga de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Viga de Cruïlles

Majestad de Cruïlles

Se trata de una pieza de un metro de altura que representa a Cristo en majestad, vestido y coronado. El apoyo es una cruz de madera policromada que lleva representado el Agnus Dei en el dorso. Se sitúa esta obra en la segunda mitad del siglo XII. Se conserva en el Museu d'Art de Girona.

Sant Miquel de Cruïlles
Majestad de Cruïlles

Retablo de Sant Miquel

Era el retablo mayor de la iglesia monástica, obra contratada por Lluis Borrassà en 1416 que consta de un cuerpo con tres calles y una predela mal conservada que incluye un tabernáculo en el centro. También en el Museu d'Art de Girona.

Sant Miquel de Cruïlles
Retablo de San Miguel
Sant Miquel de Cruïlles
Retaule de Sant Miquel
Caída de los ángeles rebeldes
Victoria del ejército de Siponto
Sant Miquel de Cruïlles
Retaule de Sant Miquel
Calvario
Sant Miquel de Cruïlles
Retaule de Sant Miquel
San Miguel pesando las almas
Misa en la iglesia del Monte Gargano
Sant Miquel de Cruïlles
Retaule de Sant Miquel
Milagro del Monte Gargano
Sant Miquel de Cruïlles
Retaule de Sant Miquel
San Miguel Arcàngel
Sant Miquel de Cruïlles
Retaule de Sant Miquel
Victoria sobre el Anticristo

Imágenes históricas de Cruïlles:


Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Dibujo de Josep Pella, publicado en su
Historia del Ampurdán (1883)
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Fotografía publicada por Montsalvatge en
Los monasterios de la diócesis gerundense (1904)
Sant Miquel de Cruïlles
Interior de Sant Miquel de Cruïlles en 1917
De una fotografía estereoscópica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles
Desmontaje del retablo de Lluis Borrassà
Fotografía del Butlletí dels museus d'art de Barcelona. Vol. I. Núm. 3 (1931)
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles (1975)
Sant Miquel de Cruïlles
Sant Miquel de Cruïlles (1987)

Bibliografía:
  • BADIA I HOMS, Joan (1977). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. I. Girona: Diputació de Girona
  • BADIA I HOMS, Joan, i altres (1984). Sant Miquel de Cruïlles. Catalunya romànica. Vol. VIII. L’Empordà I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • CARRERO, Eduardo (2007). Imágenes litúrgicas. La viga de Sant Miquel de Cruïlles (Museu d'Art de Gerona) y la dedicación de su iglesia. Arte y cristianismo. In memoriam de Juan Plazaola Artola, S.I. San Sebastián: Univ. Deusto
  • FOLCH I TORRES, Joaquim (1931). Pintures murals romàniques de l’absis de l’església del monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Butlletí dels museus d'art de Barcelona. Vol. I. Núm. 3. Junta de Museus
  • GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d'esglésies. Vol. 14. Baix Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
  • MALLORQUÍ GARCIA, Elvis (2000). El monestir de Sant Miquel de Cruïlles a l'edat mitjana. Estudi i edició dels documents (1035-1300). Ajuntament de la Bisbal d'Empordà
  • MONSALVATJE, Francisco (1904). Los monasterios de la diócesis gerundense. Noticias históricas XIV. Olot: J. Bonet
  • PALAZZO, Éric (2014). La poutre Catalane de Cruïlles. L’invention chrétienne des cinq sens dans la liturgie et l’art au Moyen Âge. París: Ed. du Cerf
  • PELLA I FORGAS, José (1883). Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del Nordeste de Cataluña. Barcelona: Ll. Tasso
  • PLADEVALL, Antoni (2011). La comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona. Amics de l’art romànic de Sabadell
  • PUNSETI, Daniel (2010). Les pintures romanicogòtiques de l’església del monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Revista del Baix Empordà. Núm. 29
  • REXACH CAMPS, Sergi (2019). L’alimentació en el monestir de Sant Miquel de Cruïlles
  • REXACH CAMPS, Sergi (2022). Els monjos del monestir de Sant Miquel de Cruïlles i la justícia: crònica d’un assassinat fallit (1353). Barcelona: P. Abadia de Montserrat
  • SUTRÀ I VIÑAS, Joan (1959). El monestir de Sant Miquel de Cruilles. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Vol. 1
  • VILLANUEVA, Jaime (1850). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XIV. Viage a Gerona. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia
  • ZARAGOZA I PASCUAL, Ernest (1998). Notícies històriques dels monestirs de Galligants, Fluvià i Cruïlles. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. 39

Situación:
Vista aèria

Para ir al monasterio de Sant Miquel de Cruïlles, desde la Bisbal, hay que seguir la carretera que lleva a Cruïlles y Sant Sadurní de l'Heura, entre estas dos poblaciones, se toma un desvío a la izquierda que conduce al monasterio