Priorat de Santa Maria de Cervià

Sancte Marie Cerviani

(Cervià de Ter, Gironès)

Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià

L'establiment monàstic de Santa Maria de Cervià fou fundat el 1053 per Silvi Llobet i la seva esposa, senyors de Cervià. Dos anys després, els mateixos fundadors el van lliurar a l'abadia de Sant Miquel de la Clusa (Piemont) amb l'aprovació del bisbe Berenguer Guifré de Girona i va esdevenir un priorat d'aquella abadia.

Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià

Ben aviat va gaudir de la protecció dels comtes de Barcelona, que el van fer beneficiari d’importants donacions. Els segles XIV i XV marquen el començament de la seva decadència, les relacions amb la casa mare de la Clusa es van interrompre i es van relaxar els costums dins de la comunitat fins pràcticament desaparèixer. Al segle XVI va passar a dependre de Santa Maria de Ridaura i més tard de Sant Pau del Camp. La seva història com a establiment monàstic va acabar el 1835, amb la desamortització.

L'església es conserva en bon estat, malgrat els estralls de la guerra Civil, i la resta de les dependències priorals han patit els efectes dels anys d'abandó. El 1981 va esdevenir propietat municipal i es va restaurar, cal destacar les importants restes de pintura mural conservades a l'església, segurament del segle XII.

Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Esquema de la planta de l'església i claustre
Segons Joan Tarrús
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Pintures murals
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Pintures murals
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
El claustre
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
El claustre
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
El claustre

Abadia de Sant Miquel de la Clusa
(Piemont)

Fundada a finals del segle X, va convertir-se en un centre influent, amb priorats que s'extenien arreu, fins llocs llunyans, algun a Catalunya

Sant Romà de Comiols
Sacra di San Michele
Foto de Geobia, a Wikimedia
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
El claustre
Postal antiga, col·lecció particular
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
El claustre
Postal antiga, col·lecció particular
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià
Capçalera d'un goigs del priorat
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole

Bibliografia:
  • CAMÓS, Narciso (1657). Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña. Barcelona: Plantada
  • GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Gironès, Selva. Barcelona: Arxiu Gavín
  • MARQUÈS, Josep M.; MICALÓ, Pere (1989). El Monestir de Cervià. Ajuntament de Cervià de Ter
  • MATAS, M. Teresa; i altres (2008). Santa Maria de Cervià de Ter: estudi de les pintures murals del transsepte. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
  • MONSALVATJE, Francisco (1904). Los monasterios de la diócesis gerundense. Noticias históricas XIV. Olot: J. Bonet
  • PUIG I GRIESSENBERGER, Anna M. (2000). Monestir de Santa Maria. Memòries d’Intervenció Arqueològica. Generalitat de Catalunya
  • SANZ, Antoni; BUSQUETA, Joan Josep (1991). Santa Maria de Cervià. Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Seva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • TO, Lluís (1991). El monestir de Santa Maria de Cervià i la pagesia: una anàlisi local del canvi feudal. Barcelona: Fund. Vives i Casajuana

Situació:
Vista aèria

Al centre de la població de Cervià de Ter, al nord de Girona