L'establiment monàstic de Santa Maria de Cervià fou fundat el 1053 per Silvi Llobet i la seva esposa, senyors de Cervià. Dos anys després, els mateixos fundadors el van lliurar a l'abadia de Sant Miquel de la Clusa (Piemont) amb l'aprovació del bisbe Berenguer Guifré de Girona i va esdevenir un priorat d'aquella abadia.
Ben aviat va gaudir de la protecció dels comtes de Barcelona, que el van fer beneficiari d’importants donacions. Els segles XIV i XV marquen el començament de la seva decadència, les relacions amb la casa mare de la Clusa es van interrompre i es van relaxar els costums dins de la comunitat fins pràcticament desaparèixer. Al segle XVI va passar a dependre de Santa Maria de Ridaura i més tard de Sant Pau del Camp. La seva història com a establiment monàstic va acabar el 1835, amb la desamortització.
L'església es conserva en bon estat, malgrat els estralls de la guerra Civil, i la resta de les dependències priorals han patit els efectes dels anys d'abandó. El 1981 va esdevenir propietat municipal i es va restaurar, cal destacar les importants restes de pintura mural conservades a l'església, segurament del segle XII.
(Sant Miquel de la Clusa, Sacra di San Michele)
Es tracta d'un important monestir benedictí establert a la Vall de Susa, prop de la ciutat de Torí (Piemont), la seva fundació fou impulsada per Hug de Montboissier qui va aconseguir la cessió de l'indret de la Chiusa, on hi havia una capella dedicada a sant Miquel. El primer abat de la casa fou Advert, monjo d'origen occità, que s'hi hauria establert cap al 983. La intervenció del papa Silvestre II (Gerbert d'Orlhac, monjo del monestir alvernès d'aquest nom) va impulsar el seu desenvolupament, al que s'hi van afegir els reis d'Itàlia i emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, especialment Enric III.
- CAMÓS, Narciso (1657). Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña. Barcelona: Plantada
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Gironès, Selva. Barcelona: Arxiu Gavín
- MARQUÈS, Josep M.; MICALÓ, Pere (1989). El Monestir de Cervià. Ajuntament de Cervià de Ter
- MATAS, M. Teresa; i altres (2008). Santa Maria de Cervià de Ter: estudi de les pintures murals del transsepte. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
- MONSALVATJE, Francisco (1904). Los monasterios de la diócesis gerundense. Noticias históricas XIV. Olot: J. Bonet
- PUIG I GRIESSENBERGER, Anna M. (2000). Monestir de Santa Maria. Memòries d’Intervenció Arqueològica. Generalitat de Catalunya
- SANZ, Antoni; BUSQUETA, Joan Josep (1991). Santa Maria de Cervià. Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Seva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- TO, Lluís (1991). El monestir de Santa Maria de Cervià i la pagesia: una anàlisi local del canvi feudal. Barcelona: Fund. Vives i Casajuana