Monestir de l'Anunciació
Aquest establiment caputxí de la ciutat de Girona fou fundat a proposta d’Àngela Serafina, feta des del monestir de Santa Margarida de Barcelona que ella mateixa havia fundat anys abans, esdevenint la primera institució sorgida d’aquella. D’entrada, la iniciativa va topar amb l’oposició del bisbat i de les altres comunitats de la ciutat, però el 1609 fou finalment acceptada, dedicant el monestir a l’Anunciació. Per començar la seva activitat s’hi van traslladar cinc monges des de Barcelona.
Monestir de l'Anunciació
D'entrada, es van establir prop del Galligants, però el 1618 es van traslladar a l'indret actual, en unes cases adquirides a Josep Planes (al carrer del Llop) que incloïen el que es coneix com a "Banys Àrabs", edifici medieval que fou preservat gràcies a la pobresa de les caputxines, que amb el pas del temps readaptaren els espais preexistents sense poder edificar un monestir de nova planta. El 1637 es va poder inaugurar la nova església. Com altres comunitats, el 1710 van patir els efectes de la guerra de Successió havent d'abandonar el convent, al qual van poder retornar a l'any següent i que van trobar amb greus desperfectes.
La situació es va repetir entre el 1794-96, quan es refugiaren a Mataró. Les adversitats continuaren després amb la guerra de Francès (1809) època en què van tornar a abandonar la casa. El 1929 cediren l'ús dels "Banys Àrabs", fins aquell moment poc coneguts i que les monges utilitzaven com dependències auxiliars, com ara el llenyer i la bugaderia (una de les fonts d'ingressos de la casa procedia de rentar la roba litúrgica de la Catedral i de Sant Feliu). Entre el 1936-39 es van tornar a veure obligades a deixar el monestir, el que provocà la pèrdua parcial de l'arxiu entre altres desperfectes de menor importància gràcies a la seva proximitat amb els "Banys Àrabs", que es volgueren respectar. El monestir va restar actiu fins al 2017, quan les dues monges que hi havia es van traslladar a un altre indret.
Fotografia de Miguel Morillo (1993)
CRDI - Ajuntament de Girona
Fotografia de Jordi S. Carrera
CRDI - Ajuntament de Girona
Fotografia de Martí Massafont
CRDI - Ajuntament de Girona
Imatge cedida per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears
Dibuix de Liger pel Voyage pittoresque et historique de l'Espagne (c1800)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art
Fotografia publicada per Puig i Cadafalch
a Els Banys de Girona... (1913-14)
Quan encara formava part del monestir
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Gironès, Selva. Barcelona: Arxiu Gavín
- GIRONELLA, Anna (2005). Girona. Convents i monestirs, segles X-XIX. Ajuntament de Girona
- PUIG I CADAFALCH, Josep (1915). Els Banys de Girona y la influència moresca a Catalunya. Anuari de l’Institut d'Estudis Catalans, volum 1
- PUIG I CADAFALCH, Josep (1936). Els banys de Girona. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA (2002). Les clarisses-caputxines a Catalunya i Mallorca: de la fundació a la guerra civil (1599-1939). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA, Fra (2016). Els framenors caputxins i les clarisses-caputxines a la ciutat de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. LVII
Al centre de la ciutat, prop de Sant Feliu