Convent dels Caputxins de Girona
Mare de Déu de Gràcia / les Ermites / Corpus Christi / Sant Antoni de Pàdua
(Girona, Gironès)
Claustre del convent de Sant Antoni de Pàdua
Després d’una petició feta des de la ciutat de Girona, els caputxins van arribar l’any 1581 a la ciutat, on els fou oferta l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia que s’aixecava dalt el turó de Puigalguer, on es van aposentar. Al seu voltant es van aixecar diverses capelles on els frares que ho desitjaven podien retirar-se, en aquella època la pràctica de l’eremitisme estava permesa. A causa d’aquestes construccions, el lloc va passar a ser conegut com la Mare de Déu de les Ermites.
El convent conegut com les Ermites
Detall de Plan de la ville de Gironne... (1653)
Bibliothèque Nationale de France
Aviat la capella es va fer petita i el Capítol Provincial de 1586 va acordar la seva ampliació i també incrementar el nombre de cel·les disponibles. Malgrat això, els caputxins consideraven que el lloc no era adient per a portar endavant la seva tasca, sobretot per l’allunyament de la ciutat i la manca d’aigua. És per això que van començar a fer gestions i cercar un altre indret a la mateixa ciutat on establir-se, finalment en el Capítol de 1623 es va acordar aixecar un nou establiment al Mercadal, la primera pedra fou posada el 1624 i el lloc fou dedicat al Corpus Christi. Per la construcció del nou convent es van utilitzar materials procedents de les Ermites, que van desmuntar parcialment.
El nou convent fou inaugurat el 1628, traslladant el Santíssim d’un lloc a l’altre. Però a causa de la devoció a la Mare de Déu de Gràcia que es venerava al convent primitiu, no es va abandonar del tot i els caputxins hi mantingueren una reduïda comunitat, quedant com a depenent del Corpus Christi, però a partir del 1634 com entitat jurídicament independent, tot i que a causa de les seves limitacions físiques, molt reduït. El 1650 la ciutat de Girona va patir un greu episodi de pesta i el convent del Corpus Christi es va veure afectat profundament per aquell fet.
Restes del convent de les Ermites
Restes del convent de les Ermites
Finalment, fou clausurat amb la intenció de traslladar-se a les Ermites, però el setge de la ciutat va precipitar els esdeveniments i el lloc va quedar en ruïnes l'any 1653. Retornada la comunitat a les Ermites, els caputxins van ampliar-lo considerablement, inaugurant les noves construccions l'any 1655. A causa de la guerra de Successió i de la seva situació estratègica, el lloc fou convertit en fortí, mentre la comunitat passava a refugiar-se en una casa de la ciutat (1707). Després d'un intent de construir un nou establiment a la Torre Gironella, que no va prosperar per manca d'autorització amb motius defensius, els fou cedida la casa dels marquesos de Cartellà, al carrer de la Força, on es van traslladar el 1733.
Restes del convent de les Ermites
Entrada a la cisterna
El convent de les Ermites, i el de Corpus Christi, a la dreta
Detall de Carte manuscrite des environs de Gironne (s XVII)
Bibliothèque Nationale de France
Encara van intentar un nou trasllat fora de la ciutat, però finalment van començar la construcció del nou convent a la casa dels Cartellà, obra complexa a causa de la seva ubicació en un indret amb desnivells, la casa es va dedicar a Sant Antoni de Pàdua. El 1791 va donar refugi a frares francesos que fugien dels efectes de la Revolució al seu país. Poc més endavant, durant la guerra del Francès, la casa va patir els seus efectes, sobretot a l’església. Durant el Trienni Liberal (1820-23) el convent fou suprimit i el 1835 exclaustrat definitivament a causa de la desamortització. El 1841 esdevingué el primer institut de batxillerat de Girona, després es va destinar a seu del Museu d’Història i l’Arxiu Municipal.
El segon convent al Mercadal
Detall de Plan de la ville de Gironne... (1653)
Bibliothèque Nationale de France
El convent de Sant Antoni de Pàdua
El convent de Sant Antoni de Pàdua
El convent de Sant Antoni de Pàdua
Claustre de Sant Antoni de Pàdua
Cementiri de Sant Antoni de Pàdua
Fotografia d'autor deconegut (1966)
CRDI - Ajuntament de Girona
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1966). Los capuchinos en Gerona. El convento de San Antonio (1732-1835). Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 18
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- CANAL, Fr. José de la (1832). España Sagrada. Vol 45. Madrid: Imp. José del Collado
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Gironès, Selva. Barcelona: Arxiu Gavín
- GIL, Rosa Maria; DOMÈNECH, Gemma (2016). De l’exclaustració als nous usos. La memòria dels sis convents gironins. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 57
- GIRONELLA, Anna (2005). Girona. Convents i monestirs, segles X-XIX. Ajuntament de Girona
- ROIG I JALPÍ, Joan Gaspar (1678). Resumen historial de las grandezas y antiguedades de la Ciudad de Gerona... Barcelona: J. Andreu
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA, Fra (2016). Els framenors caputxins i les clarisses-caputxines a la ciutat de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. LVII
Els caputxins han mantingut diversos establiments a la ciutat de Girona:
- Les Ermites, dalt el turó de Puigalguer
- Corpus Christi, al Mercadal
- Sant Antoni de Pàdua, prop de la Catedral