Imatge publicada a Un segle de vida caputxina a Catalunya
El 1595 el Consell de la Vila va demanar l'establiment d'una comunitat caputxina a Sabadell, petició que per aquell moment no fou atesa. El 1612 encara es va demanar altre cop la fundació, i fins i tot el 1615 es bastia una església dedicada a la Mare de Déu de Gràcia que es posaria a disposició de l'orde, altre cop sense resultats efectius. El 1645 es va repetir la sol·licitud i finalment fou acceptada la proposta.
La Casa de Beneficència, ocupant el solar dels caputxins
i ara tabé desapareguda
Els caputxins no es van establir a l'església de la Mare de Déu de Gràcia i passaren a ocupar uns terrenys prop del camí de la Salut, on es va fer efectiva la fundació aquell mateix any. Ràpidament, s'iniciaren les obres, mentre la comunitat residia en un altre lloc. El trasllat al nou convent es realitzà el 1653. El 1821 no es va suprimir gràcies al fet que la seva comunitat tenia més de dotze frares, va poder subsistir fins a 1835, data en què fou abandonat per consell de les autoritats, amb això, el dia 27 de juliol la casa fou cremada i destruïda. El 1843, els terrenys que havien quedat lliures van passar a mans de l'Ajuntament amb la voluntat d'implantar un hospital, finalment, l'any 1856 s'inaugurava l'Hospital i Casa de Beneficència. Ara, aquest edifici ha desaparegut i el lloc l'ocupa la plaça de l'Alcalde Marcet. El centre assistencial s'ha desplaçat al Parc del Taulí.
- ALSINA, Joan (1985). El convent dels Pares Caputxins a Sabadell. Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- FERRÀNDIZ, Joaquim (1983). Història de l’hospital i casa de beneficència de Sabadell, 1283-1983. Hospital i Casa de Beneficència de S
El convent caputxí ocupava l'actual plaça de l’Alcalde Marcet