Pabordia de Sant Salvador d'Arraona
Sant Feliu de Sabadell / Sancti Salvatore de Arrahona
Sabadell, Vallès Occidental)
L'església cremada durant la Setmana Tràgica (1909)
Fotografia publicada a La Actualidad
Dintre dels dominis del castell d'Arraona, que més endavant seria l'actual Sabadell, hi havia una església dedicada a Sant Salvador, documentada amb certesa des del 1074, en una donació a favor seu. El 1082 Guillem Bernat d'Òdena va cedir aquella església a la canònica de la catedral de Barcelona, en aquella època els senyors d'Òdena ho eren també d'aquest territori. Més tard, ja en 1185, el bisbe de Barcelona va confirmar la cessió de l'església de Sant Salvador a la canònica de Santa Maria de l’Estany, hom pensa que aquella cessió s'hauria realitzat el 1133.
L'església actual
El 1185 el monestir de l'Estany hi va crear una pabordia, el seu primer paborde conegut fou el canonge Ramon de Gurb (1192-95) d'aquell monestir. L'activitat d'aquesta modesta casa, sempre vinculada a l'Estany, fou molt important, econòmicament parlant, pel monestir del Bages. El 1408 el papa va unificar la pabordia de Sant Salvador amb l'Estany, de manera que l'abat d'aquest darrer era també el paborde de Sant Salvador, per a la gestió dels seus afers hi mantenia un procurador, càrrec que requeia en un canonge de l'Estany.
El 1395 el monestir de Santa Maria de l'Estany va patir una greu crisi i la comunitat es va haver de dispersar, la pabordia de Sant Salvador fou el refugi de bona part de la comunitat, entre la qual es trobava el seu abat. Aquesta situació es va mantenir fins al 1435, data en què van poder tornar al lloc d'origen. Per altra banda, a Sabadell es trobaven amb la necessitat de traslladar la seva església parroquial de Sant Feliu, el 1340 es va prendre la determinació d'aixecar una església nova, però finalment hom va acordar utilitzar de manera transitòria l'església de Sant Salvador com a parròquia, mentre es deixava l'antic Sant Feliu sota l'advocació de Sant Nicolau.
El 1404, aquella situació va esdevenir definitiva, amb la parròquia de Sant Feliu establerta a l'església de la pabordia i mantenint una capella pels pabordes dedicada a Sant Salvador, a més dels importants drets de caràcter econòmic que hi tenia l'Estany. El 1488 es va consagrar l'església de Sant Feliu, que pràcticament s'havia refet totalment. Aquella església es va anar modificant amb el decurs del temps i finalment va resultar afectada durant la Setmana Tràgica (1909) el que va obligar a la seva reconstrucció posterior, aprofitant alguns elements i modificant l'orientació.
L'església cremada durant la Setmana Tràgica (1909)
Fotografia publicada a La Actualidad
- GAVÍN, Josep M. (1989). Inventari d'esglésies. Vol. 22. Vallès Occidental. Barcelona: Arxiu Gavín
- MAGEM, Francesc; i altres (2016). Pla especial de protecció dels béns arqueològics, mediambientals i arquitectònics de Sabadell. Ajuntament de Sabadell
- OCIO CASAMARTINA, Patxi (2018). De la destrucció a la salvaguarda. Les vicissituds del patrimoni artístic al Vallès Occidental durant la Guerra Civil. Universitat Autònoma de Barcelona
- PLADEVALL , Antoni (1991). Sant Salvador d’Arraona (ara Sant Feliu). Catalunya Romànica. Vol. XVIII. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona. Enciclopèdia Catalana
L'actual església de Sant Feliu és a la plaça de Sant Roc, prop de l'ajuntament