Monestir de Sant Vicenç de Jonqueres

Santa Maria de Jonqueres de Sabadell / Ioncheres

Sabadell, Vallès Occidental)

Santa Maria de Jonqueres
Sant Vicenç de Jonqueres

La parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres és d’origen antic, almenys des de l’any 1054, quan s’esmenta com a terme del castell d’Arraona. L’any 1214, aquesta església fou assignada pel bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, amb el vist i plau del papa Innocenci III, a una comunitat femenina que s’havia aplegat sota la direcció de Maria de Terrassa. La casa monàstica era seguidora de la regla de Sant Benet.

Santa Maria de Jonqueres
Sant Vicenç de Jonqueres

El 1234 aquesta comunitat es va incorporar a l'orde de Sant Jaume de l'Espasa a través de l'orde de Sant Jaume de Fe i Pau, de vida efímera i que estava vinculat a la de Santiago, des d'aquell moment van abandonar la regla de Sant Benet per adoptar la de Sant Agustí. El monestir va rebre protecció de la noblesa i els reis, especialment de Garsenda de Provença, vídua del vescomte Guillem II de Montcada i de Bearn (c1194-1229) que el 1260 va fer una àmplia donació al monestir i també va promoure el trasllat a Barcelona, primer al molí d'en Carbonell, en uns terrenys cedits per Jaume I, on la comunitat ja hi vivia el 1273. A causa de la insalubritat d'aquest darrer lloc, es van traslladar definitivament al nou monestir de Santa Maria de Jonqueres, on es van establir el 1300. L'església de Sant Vicenç de Jonqueres va continuar com a parròquia fins que a finals del segle XIX es va traslladar, quedant abandonada, es va restaurar a finals del segle XX.

Santa Maria de Jonqueres
Sant Vicenç de Jonqueres
Santa Maria de Jonqueres
Sant Vicenç de Jonqueres
Dibuix de la primera meitat del sXX
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Bibliografia:
  • COSTA, Maria-Mercè (1974). Les dames nobles de Jonqueres. II Col·loqui d'història del monaquisme català. Vol. II. Abadia de Poblet
  • COSTA, Maria-Mercè (2005). El món de les dames de Jonqueres. Lleida: Pagès Ed.
  • GARRIGA Y ROCA, Miguel (1899). Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona. Barcelona: La Académica
  • IBÁÑEZ LEIRIA, María Pilar (1981). La Fundación y primera época del Monasterio de Junqueras (1212 - 1389). Anuario de estudios medievales, núm. 11
  • MAGEM, Francesc; i altres (2016). Pla especial de protecció dels béns arqueològics, mediambientals i arquitectònics de Sabadell. Ajuntament de Sabadell
  • MASAGUÉ, Josep M. (1995). Església de Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell, Vallès Occidental). Ajuntament de Sabadell
  • VALL I RIMBLAS, Ramon (1981). Sant Vicenç de Jonqueres. Arraona, núm. 11
  • VALL I RIMBLAS, Ramon (1991). Santa Magdalena i Santa Margarida. Catalunya Romànica. Vol. XVIII. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona. Enciclopèdia Catalana
  • ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (2003). Santa Maria de Jonqueres. Dictionnaire d’Histoire et de Géographie Ecclésiastiques. Vol. 28. París: Letouzey et Ané

Situació:
Vista aèria

Sant Vicenç de Jonqueres és al nord de la ciutat, prop de la carretera de Castellar