Dibuix publicat a Un segle de vida caputxina...
El 1587 la ciutat de Mataró va oferir als caputxins l'ermita de la Mare de Déu de l'Esperança i va demanar que s'establissin en aquell indret, tot i això, l'oposició dels franciscans va impedir que es formalitzés el nou assentament. No fou fins el 1607 que es va poder fer efectiva aquella cessió, una butlla del papa Pau V va confirmar la donació de l'ermita als caputxins, però la manca d'aigua va retardar encara més l'arribada dels frares i no fou fins el 1611 que es va poder prendre possessió del lloc, on es van aixecar unes cel·les per l'aixopluc de la comunitat.
Fotografia de Ll. Callao publicada a Diari de Mataró (1935)
El 1617 els foren donats uns terrenys a tocar de l’ermita i convent, i el mateix any es va posar la primera pedra d’una nova construcció més espaiosa, la nova església es va consagrar el 1620. Amb aquesta construcció, l'antiga capella va quedar inclosa dins el perímetre del convent i això dificultava l'accés de la població a la Mare de Déu de l’Esperança, objecte de molta devoció. Per a solucionar-ho la comunitat va optar per enderrocar la capella amb el que va aconseguir una forta oposició popular. Això es va afegir a les discrepàncies que ja existien entre el cenobi i la ciutat des de l’època fundacional pel que fa a la utilització de l'aigua. El convent encara es va ampliar més l’any 1655.
El 1817 els caputxins van aconseguir permís per establir un cementiri en els seus terrenys, tant pels frares del convent com per la gent que ho demanés. Durant el Trienni Liberal (1820-23) el convent fou clausurat i enderrocat i quan van tornar, el van poder reedificar, però aquest fou clausurat definitivament el 1835 i incendiat. El 1846 s'acabà d'enderrocar el poc que quedava de l'antic edifici, en el seu lloc es va ampliar el Cementiri dels Caputxins i actualment també s'hi aixeca la parròquia de l'Esperança.
Detall de: Provincia Cataloniae cum confinijs (1649)
Institut Cartogràfic de Catalunya
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- REIXACH, Ramon (1999). Alguns apunts de la vida dels caputxins a Mataró. Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 16
- RIBAS, Marià (1935). La desaparició de dos convents mataronins l’any 1835. Diari de Mataró: Festes de les Santes de 1935
- SALICRÚ, Manuel (1982). Els cementiris de Mataró. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 13
L'actual parròquia de l'Esperança i el Cementiri dels Caputxins són a la part alta de la ciutat, en el lloc on s'aixecava l'antic convent