Monestir de la Mare de Déu del Carme de Vilafranca
Carmelites calçades de Vilafranca
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)
El monestir de monges carmelites calçades fou fundat a Vilafranca el 1642 a iniciativa de fra Martin Román, en unes cases donades per Isabel d'Aiguaviva. Era situat al centre de la ciutat, entre els carrers de la Font, del Carme i de Puigmoltó, l'església es va consagrar el 1643.
Fornícula de l'antic monestir, al nucli antic de Vilafranca
Fotografia de Quaderns il·lustrats Penedès – núm. 4
Sabem que el 1649 dues de les monges de Vilafranca es van traslladar a Barcelona per fundar el monestir de Nostra Senyora de l'Encarnació, i que el 1680 monges d’aquesta casa també van participar en la fundació del monestir de la Presentació de Valls. El 1805 s'hi feien obres de restauració i el 1808 la invasió napoleònica va obligar l'abandó del lloc, però la comunitat va retornar l'any següent. El 1812 altre cop les monges es veieren obligades a fugir, aquest cop per un període de tres anys. Encara van patir més infortunis l’any 1835 quan el monestir fou incendiat i la comunitat es dispersà. L'edifici va passar a mans municipals, el 1848 fou destruït. Pel primer terç del segle XX es restaurà de nou, però fou saquejat i enderrocat el 1936. Un cop van poder tornar a Vilafranca, van passar per diversos llocs i ara el monestir és fora de la ciutat, a la carretera de Pontons.
- ANÒNIM (reed. 2000). El convent del Carme. Quaderns il·lustrats Penedès – núm. 4. Institut d’Estudis Penedesencs
- COY COTONAT, Agustín (1909). Vilafranca del Penadés, su historia y monumentos. Barcelona: F. J. Altés
- PLANAS, Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès
- TUTUSAUS LLANAS, Oriol (2006). Memòria de l'excavació arqueològica d'urgència al carrer de la Font, de Vilafranca del Penedès. Convent de les monges Carmelites. Generalitat de Catalunya
- VELASCO BAYÓN, Balbino (1992). Historia del Carmelo español. Vol. II. Roma: Institutum Carmelitanum