Comanda de Sant Salvador d'Isot

Sanctus Salvatoris de Isot

(Coll de Nargó, Alt Urgell)

Comanda d'Isot
Possibles restes de la comanda d'Isot

Segons s'admet tradicionalment, aquesta casa de l'orde de Sant Joan de Jerusalem estava situada prop de Bellfort i no s'hauria conservat. Joan Fuguet la localitza prop del poble de Gavarra (Coll de Nargó, Alt Urgell). Aquesta comanda ja existia l'any 1190. El 1221 Elisenda de Sallent va donar a Isot el castell de Carreu (situat a ponent d'aquí, al mateix terme de Coll de Nargó). També tenia el domini del lloc de Bellfort (La Baronia de Rialb, Noguera), el 1164 el comte Ermengol VII d'Urgell el va donar a l'orde de l'Hospital.

Comanda d'Isot
La Font d'Isot

Entre el 1202 i 1263 consta que al costat del comanador i els clergues, hi havia una comunitat de vídues o donades, que es va estructurar com una comunitat d'hospitaleres, dirigida per una comanadora. Durant uns anys fou, per tant, un petit monestir doble, però de molt poca durada i vitalitat, ja que a finals del segle XIII ja s'havia unit al de Costoja (Alt Urgell), per acabar sotmès a la comanda de Susterris (Pallars Jussà). Isot va pertànyer a l'orde hospitaler fins la desamortització, tot i que des del 1752 ja no hi mantenia comunitat.

Sant Serni de Bellfort
Església de Sant Serni de Bellfort
Sota el domini de la comanda d'Isot
Monja hospitalera
Monja hospitalària
Il·lustració d'Histoire des ordres monastiques religieux
et militaires et des congrégations séculières
(1715)

Bibliografia:
  • BACH I RIU, Antoni (1994). Sant Serni de Bellfort. Catalunya romànica. Vol. XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • BONET DONATO, Maria; SANMARTI, Montserrat (2018). Els hospitalers al Pallars i a l'Alt Urgell (segles XII-XIII). Lleida: Universitat de Lleida; Tarragona: Univ. Rovira i Virgili
  • CASES, Maria Lluïsa (1992). Castell de Carreu. Catalunya romànica. Vol. VI. L'Alt Urgell, Andorra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • FUGUET SANS, Joan (2000). Templers i hospitalers, III. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. Vol. 18. Alt Urgell, Andorra. Arxiu Gavín
  • MIRET I SANS, Joaquim (1910, reed. 2006). Les cases de templers y hospitalers a Catalunya. Lleida; Pagès Ed.

Situació:

Les ruïnes del que podria ser l'antiga casa hospitalera d'Isot són a llevant del nucli habitat de Gavarra, en el lloc conegut com la Font d'Isot
Al lloc de Bellfort (Noguera) s'hi arriba per una pista en bon estat que surt de la carretera de Ponts a Tremp, està indicat