Fotografia de Bonaventura Batlle (1990)
Arxiu Municipal de Districte de Les Corts
Les carmelites calçades no van arribar a Barcelona fins al segle XVIII, la fundació del monestir es va aconseguir gràcies a la iniciativa de fra Martí Roman que, entre altres càrrecs, fou prior del convent del Carme d'aquesta ciutat entre 1635 i 1638, amb l'indispensable ajut econòmic d'Isabel Terré la gran benefactora d'aquesta casa. Aquesta dama va fer diverses donacions a benefici de la fundació el 1646, operació que es va veure incrementada amb les d'altres benefactors.
Indret de la primera localització, al Raval
El 1645 el Consell de Cent ja havia autoritzat l'establiment de les monges a la ciutat, el 1646 van obtenir la butlla fundacional del papa Innocenci X, i el 1648 ho va fer el bisbe de la ciutat. Es van comprar unes casetes al carrer de l'Hospital a l'altura del carrer de la Riera Baixa, on va començar la construcció de les diferents dependències monàstiques. Mentrestant, es van enviar les primeres monges que havien de formar part de la comunitat al monestir de Vilafranca per la seva preparació. Es va poder inaugurar el 1649 amb l'església en construcció, aquesta no es va poder acabar i consagrar fins al 1674. El monestir de l'Encarnació va participar en la fundació de la Presentació de Valls (1680) i el de la Presentació de Vic (1683).
El 1707 fou bombardejat i les monges es refugiaren en el monestir de Montsió. El 1714 i el 1814, la comunitat va deixar altre cop l'establiment, aquest darrer cop el refugi fou el monestir de Valls. Una situació similar es va tornar a produir el 1823-25. Les situacions adverses amb relació a les comunitats religioses que van caracteritzar el segle XIX van afectar de ple aquesta casa. L'església es trobava en estat de ruïna i es va enderrocar el 1830, començant immediatament la construcció d'una nova. Fou exclaustrat entre el 1835-1844, el 1858 es va procedir a l'enderroc a causa del mal estat de conservació, el 1876 es va posar a la venda l'edifici per aixecar-ne un de nou i el 1884 es van traslladar al carrer Déu i Mata en un monestir que va quedar afectat per la Setmana Tràgica i que ja ha desaparegut. Ara les carmelites són en un lloc proper al monestir de Pedralbes.
L'establiment de Les Corts, després de la Setmana Tràgica (1909)
Postal ATV, col·lecció particular
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 94 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Enderroc del monestir, fotografia de Bonaventura Batlle (1990)
Arxiu Municipal de Districte de Les Corts
- CASADEVALL. Pau M. Casadevall (1997). Els carmelites a Barcelona, 1292-1992. Ed. Claret. Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1996-97). Inventari d'esglésies. Vol. 27 i 28. Barcelonès III/IV (Barcelona Capital). Barcelona: Arxiu Gavín
- PAULÍ MELÉNDEZ, Antonio (1951). El monasterio de "la Encarnación" MM. Carmelitas de Barcelona. Barcelona: Bartrés
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
- VELASCO, Balbino (1992). Historia del Carmelo Español. Vol. II. Roma: Institutum Carmelitanum
L'actual monestir:
El monestir de l'Encarnació era al carrer de l'Hospital, entre els carrers de la Cadena (rambla del Raval), Bernardí Martorell i Sant Rafael
Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII