Convent de Sant Agustí de Barcelona

Més enllà d'aquesta tradició, els agustins s'establiren de forma regular el 1309 en uns terrenys cedits pel ciutadà Jaume Basset al carrer de Comerç, en el lloc ara conegut com a Sant Agustí Vell. El primer prior fou fra Bonanat Zaguals. Després d'uns anys d'existència molt precària en unes instal·lacions poc adients, els agustins es van beneficiar del suport d'Alfons el Benigne, però encara es va haver d'ajornar la construcció d'un convent amb prou entitat, que permetés el seu desenvolupament. La primera pedra de l'església es va posar el 1349 en el mateix indret, o en un lloc ben proper a la primera casa. A causa de les dificultats econòmiques i malgrat la concessió d'indulgències als benefactors, la construcció dels edificis conventuals es va perllongar molt de temps, fins al segle XVIII.

Entre els anys 1738 i 1748 les restes del convent foren recuperades parcialment per l’arquitecte Pere Bertran, més endavant es van adaptar com forn de pa. El 1750 hom va passar a utilitzar-lo de caserna, amb una nova construcció que encara va mantenir alguns elements de l’antic convent, especialment l’ala de ponent del claustre (1473-1478) que s’ha restaurat, i una part de la façana de l’església. Aquella església perduda guardava el valuós Retaule de Sant Agustí (1463-1486) a l’altar major, obra de Jaume Huguet i ajudants, encarregada pel gremi de Blanquers (o pellaires) i que es conserva parcialment entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Marès.

El segle XIX va estar marcat per un seguit de calamitats que també van afectar els altres estaments religiosos, especialment els monestirs i convents i que van incidir negativament en aquest establiment, la comunitat i les seves possessions. Durant l’ocupació francesa, el 1808, va servir de caserna, compartint l’espai els soldats i els monjos el que va generar acusacions de col·laboracionisme amb els ocupants, el 1813 va quedar sense religiosos. El 1814 les tropes van abandonar el convent que fou recuperat pels frares amb rapidesa, i que es van afanyar a emprendre les obres de restauració. El 1835 fou incendiat, juntament amb altres convents de la ciutat, es va decretar la desamortització i va esdevenir una parròquia, funció que encara té actualment. El 1936, l’inici de la guerra Civil va tornar a afectar el lloc, que fou incendiat i saquejat. Va ser ocupat pel sindicat d’Arts Gràfiques i al final de la guerra va recuperar la funció religiosa que encara es manté. El 1971, a l’església de Sant Agustí va tenir lloc la fundació de l’Assemblea de Catalunya.