El claustre
El convent dels agustins d'Igualada es va fundar el 1393 després d'un acord entre els consellers de la ciutat i fra Jaume Castelló, provincial de l'orde, amb l'aprovació del papa Climent VII d'Avinyó. També hi va intervenir Francesc Sagrera, hereu de Raimond Sagrera que el 1336 havia fundat la capella de Santa Maria Egipcíaca amb una cel·la annexa i que s'aixecava a ponent d'Igualada; aquesta capella es va cedir als agustins per poder establir el nou convent.
L'any 1408 els agustins van obtenir el permís per a traslladar-se a un indret més proper a la ciutat, cosa que no es va arribar a fer realitat. Des del primer quart del segle XV es venerava en aquest convent una imatge de la Mare de Déu de la Pietat que tradicionalment es considera que fou portada de manera poc ortodoxa per un pelegrí, el qual, després de pernoctar al convent no va poder carregar amb la imatge, el que es va considerar com el desig miraculós de restar en aquest lloc. El convent es va convertir en un centre de devoció a la Mare de Déu de la Pietat; tot i això, no sembla que la casa monàstica tingués molta vitalitat i en el mateix segle XV, va passar per un període de decadència, fins i tot la comunitat es va veure obligada a abandonar-lo entre els anys 1468 i 1479 per culpa del mal estat de les dependències, refugiant-se provisionalment a l'hospital de Sant Bartomeu.
Va tenir una especial importància pel convent la celebració, l'any 1479, d'un Capítol Provincial de l'Orde, quan fou elegit superior fra Mateo Pérez. A començament del segle XVI va començar la construcció del claustre, en substitució d'un anterior. Després de la reforma de l'orde derivada del concili de Trento la casa va gaudir d'un llarg període de prosperitat. La vida conventual en aquest lloc va acabar de manera definitiva el 1835 arran de l'exclaustració. El 1858 els escolapis, que ja s'havien establert a la ciutat el 1732, van inaugurar un nou col·legi en aquest lloc, que actualment encara ocupen. L'edifici s'ha remodelat completament, però encara es conserva el claustre renaixentista i la façana modernista del 1908.
Mare de Déu de la Pietat
Fotografia de Cuyàs
Institut Cartogràfic de Catalunya
Fotografia de Gaietà Barraquer, publicada a
Las casas de religiosos en Cataluña...
Fotografia de P. Llucià. Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN)
Fotografia de Prat i Llobet (1906)
Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN)
amb el professor Jaume Riera i el germà Josep Solanich
Fotografia P. Llucià. Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN)
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- CASTELLÀ I RAICH, Gabriel (2006). L'Escola Pia d'Igualada. Escola Pia Igualada
- MARIMON I LLUCIÀ, M. Rita (2002). La Desamortització eclesiàstica a Igualada. Miscel·lània Aqualatensia, núm. 10
- MASSOT, Joseph (1699). Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre san Agustín, del Principado de Cataluña. Barcelona: Imp. Juan Jolis
El convent de Sant Agustí, ara Escola Pia, és a ponent de nucli antic d'Igualada, a la plaça Castells