El claustre en obres (1986)
Imatge facilitada per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes
La iniciativa per a la fundació d'un col·legi carmelita a Barcelona va sortir de fra Josep Serrano que va encapçalar la iniciativa. Una proposta en aquest sentit es va presentar al capítol provincial de Lleida del 1587 que ho va acceptar implicant a totes les cases de la província que s'havien de fer càrrec del seu manteniment. La cosa no va passar d'aquí i no fou fins a l'any 1590, quan Serrano va ser nomenat provincial, que es va posar fil a l'agulla.
Es va adquirir una casa a l’actual Rambla i el 1593 ja hi van ingressar alguns religiosos i es va poder consagrar la seva església, el que va generar l’oposició de la parròquia del Pi que va intentar que la capella del col·legi no fos pública. En el capítol del 1598 hom va prendre la decisió de tancar el col·legi per l’oposició dels convents de la província que al·legaven motius econòmics, però el 1607 es va impulsar i aconseguir la seva reobertura. L’establiment va patir molts esdeveniments adversos: va servir d’hospital entre el 1694-95 i 1697-98. El 1714 fou bombardejat i els seus ocupants, més les persones que s’hi refugiaven, van haver de fugir de la ciutat i passaren a viure a la falda de Montjuïc.
Al darrer quart del segle XVIII es va obrir el carrer Nou de la Rambla, una operació urbanística que va afectar de ple el col·legi, l'església fou enderrocada i es van vendre alguns solars per obtenir fons per aixecar altre cop l'edifici. El 1786 es van posar els fonaments de la nova església, que es va inaugurar el 1789 i acabar el 1792. Després va patir els efectes de la guerra del Francès (1808-1813) època en la qual els frares foren expulsats i el col·legi convertit en caserna. Altre cop es va veure afectat el 1821, data en fou suprimit i no es va poder recuperar fins al 1828. El 1835 la comunitat que hi residia, amb un total de 27 membres, el va haver d'abandonar definitivament, però l'immoble no es va malmetre i fou assignat a la Guàrdia Civil, més endavant va passar a la Policia Municipal, que encara ara ocupa les seves dependències.
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 94 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
- CASADEVALL. Pau M. Casadevall (1997). Els carmelites a Barcelona, 1292-1992. Ed. Claret. Barcelona
- FIGUEROLA, Pere Jordi; MARTÍ. Josep M. (1995). La Rambla. Els seus convents. La seva història. Catàleg monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Barcelona, Vol. VI/2. Arxiu Diocesà de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- VELASCO, Balbino (1992). Historia del Carmelo Español. Vol. II. Roma: Institutum Carmelitanum
A la Rambla, en front de la Plaça Reial
Situació del col·legi a la Barcelona de començament del segle XVIII