Convent del Carme de Girona

Carmelites calçats de Girona

(Girona, Gironès)

Convent del Carme de Girona
Convent del Carme de Girona

Els carmelites van arribar a Girona l’any 1292 establint-se de manera provisional en una casa a l'interior del recinte emmurallat, poc temps després, el 1295, es traslladaren al nou convent prop del riu, extramurs, on encara es conserva el nom del carrer del Carme. Des del 1568 el convent carmelità era la seu de la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, que assistia els condemnats a mort.

Convent del Carme de Girona
Convent del Carme de Girona
El primer convent de Girona, ara desaparegut
Detall de Plan de la ville de Gironne... (1653)
Bibliothèque nationale de France

Va quedar destruït el 1653 a causa de la guerra dels Segadors i es va refer en un nou indret, a l'interior de la ciutat, on hi havia el palau Margarit, el nou edifici ja era ocupat el 1691. En aquella època i potser a causa de les inestabilitats sofertes, el nombre de religiosos de la casa era reduït: set frares el 1657, dotze el 1680, catorze el 1686 i deu el 1700. Els carmelites van participar activament en la resistència durant la guerra del Francès, així i tot, la seva església va mantenir el culte en aquelles dates.

Va resultar afectat també durant el Trienni Liberal, malgrat la dispersió de la comunitat, no es va suprimir i fins i tot va acollir els frares del Carme de Peralada. Poc temps després foren expulsats definitivament, suprimint l'establiment el 1835, el lloc va quedar desocupat fins que el 1838 va passar a mans del Govern Civil i el 1958 a la Diputació de Girona, que encara hi té les seves dependències.

Convent del Carme de Girona
Convent del Carme de Girona
Convent del Carme de Girona
Convent del Carme de Girona
Convent del Carme de Girona
Convent del Carme de Girona
Convent del Carme de Girona
Convent del Carme de Girona
Element de la predel·la d'un retaule de Pere Oller (s XV)
Segurament procedent de l'església
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Convent del Carme de Girona
Convent del Carme de Girona
El retaule major, perdut a la guerra Civil
Fotografia de G. Barraquer (1911) publicada a
Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX

Bibliografia:
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
  • CANAL, Fr. José de la (1832). España Sagrada. Vol 45. Madrid: Imp. José del Collado
  • GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 10. Gironès, Selva. Barcelona: Arxiu Gavín
  • GIL, Rosa Maria; DOMÈNECH, Gemma (2016). De l’exclaustració als nous usos. La memòria dels sis convents gironins. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 57
  • GIRONELLA, Anna (2005). Girona. Convents i monestirs, segles X-XIX. Ajuntament de Girona
  • ROIG I JALPÍ, Joan Gaspar (1678). Resumen historial de las grandezas y antiguedades de la Ciudad de Gerona... Barcelona: J. Andreu
  • VELASCO, Balbino (1990-92). Historia del Carmelo español. Vol. 1 i 2. Roma: Institutum Carmelitanum

Situació:
Vista aèria

El convent del Carme és al nucli vell de Girona, a la Pujada de Sant Martí