Monestir de Sant Maties de Barcelona

Santa Margarida / Les Jerònimes

(Barcelona, Barcelonès)

Monestir de Sant Maties
El monestir de Sant Maties a la plaça del Pedró
Dibuix de Francesc Soler (1869)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

A l’entorn de l’actual plaça del Pedró de Barcelona s’hi havien fundat dues institucions assistencials, l’hospital de Santa Maria dels Malalts, després conegut com Santa Margarida dels Mesells o Sant Llàtzer, fundat en època del bisbe Guillem de Torroja (1144-1171) i l’hospital de Sant Macià o de Vilar, fundat pel canonge del mateix nom. El 1401 diverses institucions hospitalàries, entre les quals aquestes dues esmentades foren fusionades donant pas al que seria l’Hospital de la Santa Creu.

Monestir de Sant Maties
La capella de Sant Llàtzer
annexa a l’hospital de Santa Margarida

El beateri (beguines)

Per aquest indret hi passava una important via de comunicació, activa ja en època romana i que comunicava la ciutat amb el Llobregat i Tarragona, en direcció ponent. L’espai era l’idoni per establir-hi aquesta mena de centres d’assistència, especialment els leprosos, d’aquí el nom de mesells o l’advocació a sant Llàtzer que va prendre la capella d’un dels hospitals. Està documentada l’existència d’una comunitat de dones vinculada a l’hospital de Santa Margarida, sobretot a partir de l’arribada de Brígida Terrera (o Terrés). El 1426, aquesta va rebre un llegat familiar consistent en una suma de diners i una renda anual, el que li permetia mantenir les poques dones que, amb ella, participaven en l’atenció dels malalts.

El 1448, Brígida va demanar ajuda al Consell de Cent i en aquell document s’esmentava l’antiguitat de la institució que fixava en més de cent anys, el que situaria la fundació d’aquell primer beateri a mitjan del segle XIV. Hom creu que en aquell moment fundacional una dona es va retirar en una casa donada pel seu pare, a tocar de l’hospital, on s’hi afegiria alguna dona més. A finals del segle XIV s’esmenta una tal Sança, beguina, beneficiària de donacions significatives realitzades per Joan I i les reines Violant de Bar i Maria de Luna. Hom considera aquesta Sança companya de santa Brígida a Roma, i que a la mort d’aquesta darrera (el 1373) s’hauria establert a Barcelona portant algunes relíquies de la santa.

Monestir de Sant Maties
Absis de la capella de Sant Llàtzer
Monestir de Sant Maties
L'església del monestir de Sant Maties
Dibuix de Francesc Soler (1870)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Després de la mort de Sança (c 1401) altres dones van ocupar-se de la casa, una comunitat molt reduïda i no reglada que hom esmenta amb el nom de beates, beguines o recloses. Brígida Terrera hauria arribat al beguinatge cap el 1418 i durant la seva època aquest va créixer en el nombre de membres (conegudes popularment com les terreres), entre les quals la seva mare, vídua. La mort de Brígida, el 1471, no va ajudar a la deteriorada situació econòmica de la casa, mancada d’ingressos suficients pel propi manteniment ni tampoc per la tasca assistencial, aquesta situació segurament va portar a plantejar la seva regularització com a casa monàstica, cosa que fins aquell moment no havia fet. Les beguines, o les autoritats eclesiàstiques, van triar l’orde de Sant Jeroni i la seva Regla de Sant Agustí.

El monestir jerònim

El 1475 les monges van professar, esdevenint en endavant una comunitat jerònima. D’acord amb l’Hospital de la Santa Creu, el 1484 la comunitat es va traslladar a l’antic alberg de Sant Macià (o Sant Maties), continuant la seva tasca d’assistència. Poc a poc es van anar adaptant a la nova situació, esdevenint un monestir jerònim regular, abandonant les tasques assistencials per dedicar-se exclusivament a la vida contemplativa. El 1492 aquesta casa va participar en la fundació del monestir de Santa Isabel de Ciutat de Mallorca. Després del concili de Trento, les jerònimes van haver d’adaptar-se a les noves normes, no sense alguns conflictes amb les autoritats eclesiàstiques, particularment pel que fa a la clausura.

Monestir de Sant Maties
Miracle de sant Josep Oriol amb Ignàsia de Masdeu,
monja jerònima de Barcelona
Col·lecció particular
Monestir de Sant Maties
Planta del monestir de les Jerònimes, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 51 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Durant el segle XVII es van portar a terme diverses obres de millora del monestir, que amb el pas del temps havia quedat afectat en les seves estructures i algunes dependències amenaçaven ruïna. El 1654 es van traslladar les despulles de Brígida Terrera des de l’antiga casa de Santa Margarida a Sant Maties. Sant Josep Oriol (1650-1702) va mantenir una especial relació amb aquest monestir, on hi havia professat una cosina seva. Una altra monja del monestir, Ignàsia de Masdeu, va protagonitzar un dels miracles atribuïts al sant i que van permetre la seva beatificació. La casa va patir els efectes de la guerra de Successió, amb exclaustracions temporals i deixant-la en decadència material. Després d’una certa recuperació que va permetre efectuar algunes obres de restauració, la guerra del Francès va reproduir la fugida de les monges i noves destrosses.

Durant el Trienni Liberal (1820-23) l’església va prendre funcions parroquials, mentre la comunitat expulsada es refugiava temporalment a Sant Boi de Llobregat. El 1835 les monges foren exclaustrades de manera paral·lela als altres establiments monàstics, moment en que es va procedir a la reorganització parroquial de la ciutat establint la nova parròquia del Carme pensant en l’església del gran convent carmelita proper, però a causa de la seva total destrucció, es va traslladar l’advocació del Carme a l’església de Sant Maties de les jerònimes.

Monestir de Sant Maties Monestir de Sant Maties
Monestir de Sant Maties
Situació del monestir en un plànol actual de l'indret
Monestir de Sant Maties
Monestir de Sant Maties
Efectes de la Setmana Tràgica
Postal A.T.V. - Col·lecció particular

La comunitat hi va tornar el 1845, recuperant el monestir però mantenint les funcions parroquials i l’advocació de la Mare de Déu del Carme. El cop definitiu a aquesta casa va arribar el 1909, durant la Setmana Tràgica fou assaltat i saquejat deixant-lo en ruïnes i perdent també tots els béns mobles, altars, imatges, arxiu... A causa del seu estat, la comunitat no hi va poder tornar mai més i tampoc van poder fer ús dels terrenys que en bona part havien passat a mans de bisbat que va bastir una nova església parroquial, inaugurada el 1913.

Monestir de Sant Maties
Monestir de Sant Maties
Efectes de la Setmana Tràgica
Postal A.T.V. - Col·lecció particular
Monestir de Sant Maties
Monestir de Sant Maties
Efectes de la Setmana Tràgica
Postal A.T.V. - Col·lecció particular
Monestir de Sant Maties
Monestir de Sant Maties
Efectes de la Setmana Tràgica
Fotografies publicades a Ilustració Catalana
Monestir de Sant Maties
Monestir de Sant Maties
Efectes de la Setmana Tràgica
Postal antiga, col·lecció particular
Monestir de Sant Maties
Monestir de Sant Maties
El solar del monestir després de la Setmana Tràgica
Fotografia de Frederic Ballell (1911)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Monestir de Sant Maties
Església de la Mare de Déu del Carme
Inaugurada en el mateix lloc el 1913
Monestir de Sant Maties
Església de la Mare de Déu del Carme

Trasllat del monestir a Sarrià i al Tibidabo
Monestir de Sant Maties
Monestir de Sant Maties
El monestir de Sarrià, actiu entre 1913 i 1980
Ara desaparegut

El 1913 es consagrava la capella d’un nou monestir al carrer Iradier, a Sarrià, i el 1927 la nova església monàstica. L’activitat va tornar a quedar interrompuda el 1936 quan les monges es van veure obligades un cop més a fugir i dispersar-se fins que el 1939 van poder aplegar-s’hi de nou. El 1971, el mal estat dels edificis i les dificultats econòmiques per adaptar-lo a les noves normes conciliars, van fer pensar en un nou desplaçament i anar al casal de Bellesguard, a la falda del Tibidabo. L’arquitecte Jordi Bonet es va encarregar de la construcció del nou monestir, obra que va començar el 1978 i que fou inaugurada el 1980. La comunitat jerònima encara hi resideix en l’actualitat.

Monestir de Sant Maties
Monestir de Sant Maties
Església de l'actual monestir al Casal de Bellesguard
Monestir de Sant Maties
Monestir de Sant Maties
Sant Maties a la falda del Tibidabo
Monestir de Sant Maties
Monestir de Sant Maties
Església de l'actual monestir a Bellesguard
Monestir de Sant Maties
Monestir de Sant Maties
Imatge de la Mare de Déu

Bibliografia:
  • ALEMANY, Pilar de (1982). Síntesi històrica del monestir de Sant Maties de monges jerònimes de Bracelona. Barcelona: Monestir de Sant Maties
  • BOTINAS, Elena, i altres (2002). Les beguines. La Raó il·luminada per Amor. Barcelona: Pub. de l'Abadia de Montserrat
  • GAVÍN, Josep M. (1993-98). Inventari d'esglésies. Vol. 26 i 29. Barcelonès (Barcelona Capital I i IV). Barcelona: Arxiu Gavín
  • MEDINA, Esther (2013). Memòria de la intervenció arqueològica de la plaça del Pedró. Atics
  • PAULÍ MELÉNDEZ, Antonio (1941). Efemérides históricas del Real Monasterio de San Matías (monjas jerónimas) de Barcelona. Barcelona: Rex
  • PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
  • SOLÀ, Fortià (1933). La parròquia de Nostra Senyora del Carme de Barcelona. Barcelona: Ed. Balmes
  • VERGÉS I FORNS, Tomàs (1987). Les jerònimes de Barcelona i la seva història (1475-1980). Barcelona: Monestir de Sant Maties

Situació:
Vista aèria

1 - El lloc ara l'ocupa la parròquia del Carme. És a la cantonada dels carrers de Sant Antoni i Bisbe Laguarda, aquest darrer obert en enderrocar el monestir de les Jerònimes
2 - El monestir de Sarrià
3 - Monestir actual, Bellesguard

Vista aèria

Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII