Monestir de Santa Elisabet de Palma
Monestir de Sant Jeroni de Palma
La primera notícia de l’assentament d’una comunitat de tipus cenobític en aquest indret és la d’un grup de beguins, el 1317, del que hom coneix el nom del seu cap: Antic de Vic. Hi ha la possibilitat que aquesta comunitat tingués un origen més antic i que el 1317 es traslladés a aquest indret. El 1335 aquella comunitat es va dissoldre i seguidament (1336) s’hi va instaurar una altra de terciàries franciscanes que va prendre possessió del lloc, que els fou donat a perpetuïtat, l’existència en el moment fundacional d’una comunitat, ja formada, de sis persones fa pensar en la possibilitat d’un trasllat des d’un emplaçament anterior.
Aquesta comunitat tenia un caràcter similar a l'anterior tant pel que fa a proximitat amb el pensament franciscà com en què no es tractava de comunitats sotmeses a cap regla oficial, pel que estrictament no s'hauria de considerar un monestir. La casa es va posar sota l'advocació de santa Elisabet d'Hongria. Durant la primera meitat del segle XV, les terciàries van bastir una nova església, a partir del 1451 comencen a trobar-se denúncies contra aquelles dones i la cosa va continuar fins que el 1472 la comunitat fou expulsada per les autoritats eclesiàstiques, encara que va tenir continuïtat fins a les acaballes del segle XV en un altre indret.
En aquesta època es treballava en l'establiment de l'Estudi General i hom va pensar a ocupar la casa de Santa Elisabet per aquesta institució, el que fa sospitar que tot plegat s'aprofités per aconseguir la seva disponibilitat. El cert és que finalment la casa fou lliurada a una nova comunitat de monges jerònimes. El 1485 es va fundar el nou monestir habitat per monges de l'orde de Sant Jeroni, la primera comunitat estava formada, entre altres, per dues canongesses agustinianes procedents del Puig de Pollença, Violant Dameta i Margarida Santjoana, que van passar a l'obediència de l'orde de Sant Jeroni, també seguidor de la regla de Sant Agustí.
A aquelles dues s'hi va afegir en un primer moment Maciana Busqueta i després Praxedis Albertina, mallorquina que havia professat a Sant Maties de Barcelona, d'on era monja, aquesta es va traslladar a Palma per instruir la resta de la comunitat segons els costums jerònims, fins que sis anys després va tornar altre cop a Barcelona. El monestir va conservar l'advocació de Santa Elisabet tot i que també es troba esmentat com monestir de Sant Jeroni. La bona situació de la casa va permetre que el 1530 hi sortís una nova comunitat que es va desplaçar al Puig de Santa Magdalena d'Inca on van fundar un nou monestir, que poc després es va desplaçar a l'església de Sant Bartomeu, motiu pel qual ara és conegut com a monestir de Sant Bartomeu.
Malgrat la marxa d'algunes monges, la comunitat era prou nombrosa per pensar en una ampliació de l'església, que es va portar a terme en la segona meitat del segle XVI. Va seguir el seu camí fins al segle XIX, que va portar greus entrebancs a la casa, el més greu foren els decrets de 1835 relacionats amb la desamortització i supressió de cases monàstiques, que van afectar sobretot les masculines. Malgrat tot, a mitjans del segle va començar la seva recuperació, després encara patiria els efectes de la guerra Civil, amb un bombardeig el 1937. El 2015 la comunitat va deixar el monestir de Ciutat i es va traslladar a Sant Bartomeu d'Inca.
- ESTELRICH, Josep (1989). El retaule de Sant Jeroni, de Pere Terrencs. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 45
- ESTELRICH, Josep (2002). El monestir de Santa Elisabet. Beguins, terceroles, jerònimes. Mallorca 1317-2000. Palma: Documenta Balear
- MURRAY, Donald G.; PASCUAL, Aina; LLABRÉS, Jaume (1992). Conventos y monasterios de Mallorca. Historia, arte y cultura. Palma: Olañeta Ed.
- RICCI, Víctor (2013). Itinerari conventual pel centre històric de la part alta de Palma. Treball de grau. Universitat de les Illes Balears
- RIPOLL, Lluís; FERRÀ, Joan M. (1990). Ses Monges Tancades. Consell Insular de Mallorca
El monestir de Sant Jeroni (o Santa Elisabet) és al costat de llevant del centre històric de Palma